Fa setmanes es va constituir, amb la màxima intimitat i confidencialitat, una taula de partits polítics, sindicats, entitats socials i associacions veïnals amb la qual anar teixint tot un seguit de mobilitzacions per anar reactivant els carrers davant la repressió judicial i policial de l’Estat.
Si algú no acabava d’entendre el motiu pel qual la Intersindical-CSC va canviar el dia de la convocatòria de la vaga general d’una manera tan abrupta, primer el dia 7 de febrer i ara el 21, és, precisament, per aquesta taula unitària. Cridar a l’aturada general cinc dies abans de l’inici del judici tenia tots els ingredients per ser un error de càlcul majúscul.
L’independentisme ha de reservar quatre cites al calendari que comencen el 12 de febrer -concentracions per l’inici del judici-, segueix amb el dia 16 amb una gran mobilització a les 17h a la Gran Via, el 21 de febrer vaga general i el 16 de març concentració a Madrid.
Aquests quatre moments marcaran el termòmetre de la capacitat de mobilització independentista, i més encara quan aquest diumenge l’extrema dreta espanyola surt al carrer en clau catalanofòbica per negar, des del primer moment, qualsevol indici de diàleg amb els republicans catalans.
Els sis mesos vinents són determinants. Mobilitzacions. Eleccions municipals, autonòmiques a l’Estat i europees. El judici i la sentència. Hi ha molt en joc, el tauler està llest. Les entitats independentistes mouen fitxa, esperem que les institucions aquest cop estiguin a l’altura del moment i no ho fiïn tot a la reacció.
