En el programa d’ahir d’Espejo Público volien merder. Encara més del que ens tenen acostumats. El matinal d’Antena 3 presentat per Susana Griso narrava amb estupor i indignació que el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, demanés al rei Felipe Vi que es disculpés per la conquesta espanyola: “He enviat una carta al rei d’Espanya i una altra al papa perquè es faci un relat de greuges i es demani perdó als pobles originaris per les violacions al que ara es coneix com a drets humans (…) es van cometre moltes arbitrarietats. Es va sotmetre els pobles, el que ara coneixem com la nostra Amèrica. Tot el continent nou, acabat de descobrir. Va ser una invasió”.
La reacció del programa va superar, encara que costi de creure, a la dels membres del Gobierno, i els líders dels partits nacionalistes –PP, Cs i Vox– que van rebutjar de facto qualsevol disculpa. Les declaracions d’Obrador varen ser el tret de sortida a tot un seguit d’atacs contra la seva esposa, Beatriz Gutiérrez Müller, encarregada de la Coordinació Nacional de Memòria i Cultura de Mèxic. La varen presentar com una mena d’ombra negra que manipula el president, una figura que varen caricaturitzar com una nacionalista pels seus estudis d’història que frega el friquisme perquè va gravar unes cançons durant la campanya electoral per donar suport a la candidatura del seu marit.
El desprestigi del vídeo venia acompanyat d’una conya indissimulada dels tertulians, una actitud que al cap i a la fi és el que denuncia Obrador de l’Estat espanyol i és aquest supremacisme moral que el fa insensible amb les causes que qüestionen la seva naturalesa política i intolerant a la disculpa.
Aquest comportament medieval que intenta resoldre tots els reptes amb la força bruta i la falsa superioritat moral és, precisament, el desprestigi que avui més pesa en l’Estat. Demanar perdó no és un símptoma de debilitat, ans al contrari, és un exercici de fortalesa. No admetre cap error i xutar la pilota endavant no només és infantil, sinó que resol la manca de maduresa amb la qual es poden resoldre deutes històrics com el que presenta Obrador.
Un Estat que és incapaç de demanar perdó per la repressió policial de l’1-O no només no es molestarà en revisar les pàgines plenes de sang de la seva història, sinó que deixa molt clar fins a quin punt és impossible negociar amb ell un hipotètic referèndum d’independència.
El Regne d’Espanya no negocia, ni es disculpa, guanya o perd. I en aquesta actitud totalitària l’independentisme ha de tenir clar que només des de la unitat, la seriositat i la determinació del seu moviment pot fer possible la gesta.
Les fortaleses del segle XXI, el perdó, el reconeixement, el diàleg i les urnes són les eines que més debiliten el règim del 78. Contra això, més diàleg, més urnes, més reconeixement i, per què no, un perdó. També hi ha catalans que varen participar en la conquesta. La recepta és clara, aplicar-la és decisió dels qui manen.
