Hi ha una dinàmica molt clara en aquesta campanya, i és la pinça de Junts per Catalunya i el Front Republicà contra Esquerra. La primera setmana de campanya identifica molt clarament aquesta estratègia que ahir, al debat de Vilaweb, fou molt visible quan el número cinc d’ERC, Gerard Gómez, fou interpel·lat, directament o no, per Fachín i Borràs.
La campanya es comença a fer llarga a ERC i els fantasmes de les enquestes tornen amb la mateixa força que ho varen fer els dies abans de les eleccions del 21 de desembre. Com va passar aleshores, els sondejos eren molt favorables, però amb unes sensacions que contrastaven amb els pronòstics.
El discurs guanyador de JxCat, amb un Puigdemont que va prometre un retorn que més endavant va matisar, va enfonsar les aspiracions del partit d’Oriol Junqueras de guanyar les primeres eleccions a la Generalitat des del retorn de la democràcia. Ara, amb un Front Republicà inspirat i una Laura Borràs que furga en la manca d’unitat, els republicans tornen a sentir el pes d’unes enquestes que els hi han arribat a donar 18 diputats.
En privat admeten, “les enquestes són les enquestes”, i rebaixen l’eufòria de guanyar: “El PSC està molt més fort”. La fortalesa dels socialistes és la d’una campanya que va sola, la dinàmica de la dreta nacionalista els col·loca com el vot útil. El perfil baix, molt baix, de Pedro Sánchez i Batet rau en la tranquil·litat amb la qual gestionen una campanya on el rival a batre a Catalunya és ERC, però és ofegada pel discurs que clama per la voluntat popular del Front i la unitat de JxCat.
El vot independentista resta fraccionat. Tot i que la fórmula de les tres llistes es va evidenciar “eixampladora” per a les catalanes del 21D -malgrat la victòria de Cs-, avui el dubte sobre qui pot representar millor el mandat de l’1-O a Madrid ha propiciat una campanya de desgast on el guanyador serà Pedro Sánchez, qui es pot trobar amb el regal de poder pactar amb Ciudadanos i abandonar el problema català.
