Les dues primeres intervencions dels líders independentistes al judici polític ha deixat un primer debat sobre l’estratègia que haurien de dur a terme els presos i preses polítics. Amb el vicepresident legítim, Oriol Junqueras, i el conseller legítim, Joaquim Forn, hem vist com, el primer, va optar per respondre només a les preguntes del seu advocat, mentre que el segon va optar per, també, donar rèplica a les acusacions.
Totes les dues vies em semblen bones i, de fet, coherents amb els càrrecs que han ostentat. Dit més concretament, el vicepresident legítim de la Generalitat té un estatus de representativitat que no mereix ser el sac de boxa d’un fiscal, l’advocacia i l’acusació popular que, com es va veure amb Quim Forn, sustenten les seves preguntes sobre tesis dèbils.
Junqueras va fer molt bé responent, únicament, al seu advocat. Marcant perfil des del primer minut, “se m’acusa per les idees, soc en un judici polític”, amb una intervenció on insistia, una vegada i una altra, amb el caràcter pacífic, alegre i determinat del moviment republicà. És un missatge que aquí ja sabem, ja el coneixem, però aquest és un partit d’anada i tornada i cal preparar-ho tot amb la mirada posada a Europa: “Res del que hem fet és delicte, res, absolutament res, votar un referèndum no és delicte, treballar per la independència no és delicte, res del que hem fet és delicte”.
El conseller legítim, Quim Forn, per la seva part, encetava el primer cara a cara amb les acusacions i el resultat va ser prou explícit. Un fiscal superat i una advocada de l’Estat que perdia credibilitat en cada pregunta que feia. La imatge resultant era, fins i tot, llastimosa per als interessos dels atacants. El moment on el fiscal li pregunta a Forn si en algun moment anterior fou detingut, i aquest respon que l’any 1992 ho va ser per intentar entrar una bandera catalana a l’Estadi Olímpic, era per tancar la parada i no seguir amb un festival de preguntes que prosseguia amb set cotxes de la Guardia Civil “destrossats i devastats” -han aparegut cinc de sota les pedres- i que interrogava sobre les pautes d’actuació durant el referèndum de l’1 d’octubre on es deia que “els Mossos havien d’anar caminant als col·legis electorals”…
Només han parlat Junqueras i Forn, i la sensació és que aquest judici es pot fer més llarg per l’atacant que no pas per qui es defensa. Junqueras assenyala les vergonyes d’un Estat que deixa en mans dels tribunals les qüestions polítiques, mentre que Forn ridiculitza unes acusacions que beuen directament de l’obra de ciència-ficció del jutge Llarena.
