El compte de Twitter de Poble Lliure piulava poc abans de les 17h del 21-D que “la definició del Govern efectiu” era el moment on la portaveu del Govern, Elsa Artadi, tancava la seva roda de premsa al Palau de Pedralbes dient: “Jo no mano res”.
L’escena és perversa, però denota la manca d’iniciativa política amb la qual es troba el republicanisme català. L’Estat va escapçar l’independentisme amb el 155 empresonant els Jordis i forçant l’exili del Govern legítim, i aquestes últimes 48 hores ha quedat vist que la jugada ha funcionat. Ha tingut el resultat que buscaven.
Manca de lideratge en la societat civil. Direccions polítiques sense rumb. Un Parlament absent en el discurs polític. Un Govern superat. Resultat: Manifestacions disperses i sense criteri. Un Gobierno que es planta a Barcelona per canviar el nom d’un aeroport.
La República, ni hi és ni se l’espera. De fet, consolidar l’autonomisme actual és l’única proposta -sense que sigui molt explícita- de les forces independentistes.
No és només una qüestió que impliqui al PDeCAT/Junts per Catalunya i ERC, també assenyala a la CUP. Absent des que el Parlament va renunciar a la investidura -restitució- de Carles Puigdemont.
El “jo no mano res” és la caricatura amb la qual millor es pot retratar el moment que viu l’independentisme, incapaç de reorganitzar-se i agafar forces després del cop repressiu del 2017. Els partits que fa un any derrotaven el 155 mediàtic i polític a les urnes argumentaven que era necessària una etapa de cures per preparar un nou embat, bona tesi. El problema és que no s’albira quelcom que inspiri que hi ha, de debò, aquesta reorganització.
