Superades les declaracions dels membres legítims del Govern, i els representants de la societat civil independentista, ara comença l’episodi on els testimonis hauran de justificar els delictes que s’imputen als dotze processats.
Molt ho hauran d’arreglar els testimonis, molt. Tenen una tasca descaradament complicada després d’escoltar unes declaracions que han evidenciat la manca de preparació de la Fiscalia i l’advocacia de l’Estat. No és només pel fet que en totes les declaracions no han pogut donar veracitat als delictes imputats, sinó que també han deixat de manifest un alt desconeixement de la naturalesa del procés que va acabar amb la Declaració política d’Independència.
L’Estat ha creat, per ell mateix, presos i preses polítics. Les explicacions dels acusats i les acusades són molt clares, no només la DUI del 27 d’octubre del 2017 tenia, només, un objectiu de mesura de pressió contra l’Estat, sinó que aquest suposat adoctrinament general que va provocar episodis de violència a Catalunya és insostenible. Com també els famosos set cotxes -no han dit que eren un centenar de miracle- de la Guardia Civil “devastats”.
La naturalesa pacífica, resistent i demòcrata de Catalunya no quadra amb el relat de ciència-ficció de Llarena. Els presos i preses polítics l’han rebatut. Ara és el torn dels testimonis, i aquests tenen una empresa molt difícil per justificar la rebel·lió, la sedició, la malversació, la violència i els extraterrestres que van fundar i fer desaparèixer Sant Esteve de les Roures.
Ja ho poden arreglar, ja. Perquè en el darrer torn protagonitzat per Cuixart i Forcadell, de nou, l’Estat va tornar a deixar clar que aquest procés, aquesta farsa judicial, és un muntatge que només pot justificar-se amb una onada de relats que optin als Premios Goya.
És injustificable la presó preventiva. És incomprensible qualsevol sentència que no sigui l’absolució. Però tot apunta, malauradament, que la sentència fa temps que està escrita. És un procés pervers, calculat per escarmentar la present i les futures generacions que vulguin trencar l’oligarquia de l’Estat.
