Encara no ha començat la campanya, oficialment, però és molt evident l’intent de l’independentisme de centrar el debat sobre els futurs pactes que haurà de teixir el PSOE de Pedro Sánchez després del 28 d’abril.
El republicanisme català vol posar els socialistes entre l’espasa i la paret d’escollir entre Ciudadanos o els partits republicans i Podemos, reeditant així la majoria que va fer caure Rajoy. Un debat que José Luis Ábalos, el ministre de Foment, ja va tancar la setmana passada quan va asseverar que “Cs és preferible als independentistes”.
Focalitzar l’estratègia amb “si tu no hi vas, ells tornen” o, “haurà d’escollir entre la dreta o les urnes”, denota el caràcter defensiu amb el qual els dos grans partits de l’independentisme concorreran a les eleccions. Amb un auge dels discursos d’extrema dreta i el PSOE abraçant el nacionalisme espanyol, el republicanisme hauria d’explorar una campanya d’atac basada en el projecte independentista i la lluita antifeixista.
L’independentisme ha perdut un any i mig intentant equilibrar les batalles intestinals entre Junts per Catalunya i ERC, a la vegada que s’ha autoimposat de nou un termini carregat pel diable: la sentència del judici.
És ben cert que les eleccions generals arriben en un mal moment per a tots els partits, la convocatòria d’abril ha trencat l’estratègia municipal i europea, però no podem obviar que aquesta mena d’obsessió per saber amb qui pactarà el PSOE més nacionalista i col·laborador necessari de l’aplicació de l’article 155 per part dels dos grans partits independentistes no aixeca passions entre els qui aposten per l’abstenció.
Optar per un discurs de desgast al PSOE, i no pas de reivindicació del projecte republicà entra dins una dinàmica autonomista impròpia del moment excepcional que viu el país.
Aquesta absència de confrontació és, també, un regal per al Front Republicà. El marge de maniobra amb el qual es pot moure el Front ofereix un ventall discursiu molt ampli, ja que pot fer seu l’esperit més rebel l’independentisme. Les eleccions del 28-A són molt importants per instal·lar l’excepcionalitat i la inestabilitat al Congreso, és l’hora d’atacar. És, en definitiva, jutjar l’Estat a les urnes.
