Hi ha una tònica habitual dins del món podemita a l’hora de mullar-se sobre com hauria de ser el referèndum pactat. Tot i que cal admetre que han estat l’única formació de caràcter estatal que han posat sobre la taula el seu suport a les urnes, també és cert que el seu posicionament ha estat hermètic i, fins i tot vacil·lant. No hem d’oblidar quan a mesura que l’1 d’octubre s’apropava Pablo Iglesias i Pablo Echenique van ridiculitzar i alliçonar sobre la votació, assegurant que les urnes eren “caixetes” i mantenint que “si fossin catalans, no anirien a votar”.
Diumenge passat Irene Montero fou entrevistada al programa Quatre gats de TV3, i la portaveu de Podemos va deixar molt clar que els límits d’aquest referèndum que planteja el partit de Pablo Iglesias és geogràfic. Catalunya pot decidir. Sí. Pot decidir de quina forma vol ser espanyola.
La portaveu de la formació lila deia el següent: “un referèndum perquè els catalans decideixin quin és l’encaixament territorial. La pregunta no pot ser independència ‘Sí’ o quedar-nos com estem, calen amb més opcions”. Més enllà de plantejar el mateix format de pregunta que es va fer per al 9 de novembre, el detall sobre l’encaix resumeix la proposta real del partit.
Podemos no acceptarà mai un referèndum d’independència, el seu marc democràtic sobre el dret a decidir comença i acaba dins la frontera del territori espanyol. Plantejar una solució a Catalunya que passa per “encaixar” els independentistes dins el regne d’Espanya és una presa de pèl.
Encaixar, com diu el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, és fer entrar (una cosa) dins una altra ajustadament. L’independentisme no vol entrar ajustadament, vol tenir les regnes del seu destí. Vol ser, en definitiva, responsable dels seus encerts i dels seus errors.
