En el camp de batalla l’exèrcit de Roma s’estructurava a partir de tres línies molt clares. La primera estava formada pels joves (hastati), la segona per la fornada que superava els trenta anys (prínceps) mentre que en la tercera hi havia els veterans (trarios). Aquesta formació estava pensada d’aquesta manera d’acord amb l’experiència i l’efectivitat per dur a terme l’estratègia.
Aquests últims anys dins les entitats independentistes s’han fet molts debats sobre com interpel·lar a la gent jove perquè formi part activa d’organitzacions com l’Assemblea Nacional i Òmnium. La sensació, encara avui, és que malgrat l’ampli suport que hi ha a la causa republicana la joventut no és un pilar d’aquest moviment.
L’afirmació, que de fet vaig tornar a escoltar la setmana passada, la rebutjo de ple. Només cal recordar com varen ser les jornades dels fets de setembre i octubre i les marxes universitàries expressades als carrers del país. A Barcelona, en concret, Universitats per la República va ocupar l’edifici central de la Universitat de Barcelona i capitalitzar gran part de les proclames d’aquells dies amb la participació de membres del Govern com Jordi Turull o Oriol Junqueras, qui va fer seva la proclama que “sols el poble salva el poble”. Quan els joves van dissipar que era l’hora, varen respondre.
Amb l’anestèsia d’aquest darrer any de mobilitzacions estèrils i mancades de lideratge és bo veure com les joventuts d’ERC, Jovent Republicà, agafa sense rèmores el rol de punta de llança del discurs del partit (adult). Amb la Conferència Nacional del mes d’abril de l’any passat els i les joves van orientar el rumb de la d’Esquerra de l’1 de juliol. Varen tenir una oportunitat per marcar perfil, van guanyar.
El Jovent és conscient que aquest any de presó i retrocés no és una excusa per aturar-se en el camí cap a la República, motiu pel qual cal elogiar dos episodis més que ha protagonitzat l’organització. El 20 de novembre no van tenir cap rèmora per esmenar la direcció d’ERC i exigir enterrar el processisme, més “unitat civil i institucional” per fer efectiva la República i aprofitar el judici polític per “fer pagar cara” la suspensió de la democràcia. I el 14 de gener no els va tremolar el pols per demanar que ni es tramitessin ni s’aprovessin els comptes de Pedro Sánchez.
Ahir ERC va avançar l’hora de la roda de premsa dels dilluns. De les 12.30h a les 11.30h. Al costat de Rufián i Tardà, el partit anuncia que presentarà una esmena a la totalitat als comptes del presidente. Un pronunciament que no només va marcar l’agenda del PDeCAT, qui no s’esperava el moviment, sinó que també reconeix -d’alguna manera- l’empenta del Jovent Republicà.
La punta de llança, o si més no la primera línia de pressió, perquè les direccions polítiques no afluixin són els i les joves. Les antigues JERC han entès que en l’hora greu que viu el país cal seguir amb pas ferm. La sentència dels judicis és, també, la sentència d’un Estat que haurà d’escollir entre ser un estat que reprimeix l’oposició ideològica o que abraça les tesis democràtiques del segle XXI i posa les urnes per resoldre un debat polític. Sigui quin sigui el seu veredicte, serà el moment de tornar als carrers per respondre. Una resposta on els joves hi tenen molt a dir.
