Ahir el president del Parlament, Roger Torrent, en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio va posar, per fi, una mica de lluny sobre quina és l’estratègia que pot acabar formulant l’independentisme polític un cop hi hagi sentència condemnatòria contra els líders republicans.
Segons Torrent, cal recuperar “l’esperit del 3 d’octubre”. Aquest “esperit”, li replica Terribas, “vol dir aturar el país?”. “No”, respon el president, “vol dir recuperar aquell esperit que agrupa al 80% de la societat”.
Si les eleccions del 21 de desembre es varen guanyar amb el record i la reivindicació de l’1-O i ens han dut a una legislatura que, de moment, és plena de reculades, tot apunta que el 3-O és el recurs perfecte per estovar les mobilitzacions que es poden produir un cop hi hagi una sentència condemnatòria. Vegis d’exemple l’última concentració organitzada per la majoria d’organitzacions independentistes el 21 de desembre passat, on l’assistència fou baixa i el format de l’acte era propi d’un professor gestionant la classe: Recorregut curt, lectura de dos manifestos i una actuació musical per tancar la jornada amb el crit de “Visca la República”.
Estiguem alerta amb el caràcter descafeïnat de les últimes mobilitzacions als carrers, és necessària un punt d’èpica generar esperança. El moviment es desanima i, amb ell, augmenta el risc que un cop l’Estat clavi la seva última puntada de peu contra el republicanisme la reacció sigui fluixa.
No poso en dubte que tant el president Torrent com tota la primera línia política vol que la mobilització sigui massiva i desbordi totes les expectatives, però cal començar a concretar quina serà la resposta institucional, perquè dir que cal recuperar l’esperit del 3-O és sinònim de repetir l’escena del 2017 on milers de persones eren al carrer esperant algun gest del Govern que no es va produir.
No caiguem de nou en l’error de reivindicar una data per després quedar-nos a mig camí, reivindicar l’1-O és defensar el poder popular i la unilateralitat -tot allò que ara no tenim-. Recordar l’esperit del 3-O no es pot limitar a dir que és el 80% del país que vol el referèndum, dotem-lo de mesures polítiques per no ensopegar amb la mateixa pedra.
Mesos després dels fets d’octubre el president legítim, Carles Puigdemont, confessava que “va ser un error” no declarar la independència el 10-O. La sentència condemnatòria, amb un país bolcat als carrers, és un escenari més que interessant per a plantejar-se si cal marxar d’un Estat que s’ha inventat uns delictes per empresonar polítics innocents. No serà un bon moment per fer efectiva la Declaració d’Independència del 27-O?
