Potser ja queda molt lluny, però no fa tant. Recordeu la polèmica sobre l’ús que s’havia de donar al Born Centre Cultural i l’espai del Fosar de les Moreres? Doncs ha tornat, però no pel fet d’organitzar el ‘I Festival de Cultura Txarnega’, no, sinó per l’ús partidista, victimista i agressiu que n’han fet els altaveus d’aquest invent de crispació cultural.
L’any 2016 l’ajuntament va assenyalar, i el seu mitjà de capçalera, El Crític, va executar. Aleshores era imprescindible equiparar el discurs polític i la ideologia de Donald Trump amb l’independentisme. Un exercici que en molts moments provocava vergonya aliena amb textos i anàlisis on es parlava de Pilar Rahola i Mark Serra com els portaveus d’un moviment bel·ligerant i agressiu que tenia un nom: l’alt-right catalana.
Tres anys després aquesta teoria encara fa riure per les butxaques, però no mentirem que va tenir el seu punt morbós. Agafar piulades d’uns i altres per sustentar la tesi que l’independentisme és intolerant tenia el seu què. Donald Trump volia posar un mur a la frontera? Doncs aquí tenim un tuitaire que diu “Ni de dretes ni d’esquerres, Catalunya”. Que Donald Trump és masclista? Hi ha un tuitaire que afirma “Primer, la independència, i després ja ho veurem”. Donald Trump insulta els immigrants! Aquí es parla dels “espanyols” com l’adversari polític. Trump és molt violent contra Obama. Doncs a Barcelona els independentistes tenen Colaufòbia.
Costa de creure que de quatre piulades de personatges que tenen un discurs que no és majoritari es pugui muntar una obra de teatre d’aquestes dimensions, però ho varen fer i ara amb el ‘I Festival de Cultura Txarnega’ es busca exactament el mateix. El modus operandi és previsible. Els actors són coneguts. I un despistat, Jordi Coronas, portaveu d’ERC Barcelona. Qui ha caigut de quatre potes en aquest fals debat de crispació cultural. En una piulada on donava suport a la Brigitte Vasallo pels insults que va rebre -suport que comparteixo-, afegeix: “Com a fill de murciana i per tant “txarnego”, em sento doblement insultat. Jo vull viure en una BCN lliure i republicana, no barretinaire”.
És irònic que una piulada que demanava respecte acabi desprenent aquesta olor d’intolerància amb l’estigmatització del concepte “barretinaire”, que sembla ser l’evolució municipal del ja famós “hiperventilat”. Coronas acaba fent allò de “ir por lana y volver trasquilado”, respectin això mentre degrado un símbol d’identitat cultural català. La barretina representa quelcom classista i racista?
El problema d’aquestes teories de crispació cultural que s’inventen aquests espais polítics i mediàtics és que potser funcionen en alguns països on les tensions socials formen part del dia a dia, però aquí no. Aquests intents que només acaben interpel·lant als despistats cauen pel seu propi pes per la naturalesa mestissa i d’origen divers de la societat catalana. Com l’autor d’aquest text, amb ascendència andalusa.
Paco Candel va tancar, en certa manera, aquest debat de les dues Catalunyes amb els ‘Altres catalans’. I ho va fer en la dècada dels 60, on sí que hi havia una tensió social. Ara el que hi ha són uns actors polítics i periodístics irresponsables que en lloc d’abraçar la cultura com un mar d’expressions i riquesa es dediquen a confrontar-la. Una operació que pretén recuperar una crispació i divisió caducades. Què en queda d’aquella “alt-right catalana”? Res. L’única “alt-right” que ha nascut en aquest període és Vox, i no es combat amb balls al mig de carrer.
