Ahir Inés Arrimadas va sorprendre a tothom, que ja és difícil donada la seva naturalesa a repetir sempre el mateix discurs. En la seva intervenció al Parlament de Catalunya va anunciar una querella contra el president Torra pels “actes violents que passaran divendres”. Encara restaven 48 hores pel 21 de desembre.
Ella, que ens podria dir el número de la grossa o el guanyador de la Champions League, ens aixafa la guitarra amb una previsió de violència que, anunciada d’aquesta manera, hom no pot evitar pensar que està programada. L’estigmatització dels encaputxats, el llenguatge bel·ligerant o les referències a la Guerra Civil, com les que va esgrimir Pablo Casado al Congreso, són el brou de cultiu per arrodonir el relat fictici de Llarena i el victimisme crònic del bloc del 155.
Com ja vàrem dir en aquesta columna fa pocs dies, ens han tret tant que el 21-D ja no tenim por. No en tenim per motius que ella tan barroerament acaba admetent -sense voler-, que és l’arbitrarietat i la prevaricació amb la qual treballa la justícia.
Al final el retrat de tot plegat és vergonyós. Fixem-nos-hi bé: La cap de l’oposició anunciant querelles per uns fets que han de passar 48 hores més tard. El fiscal del judici polític de l’1-O inventant-se, en la vista prèvia, que la Declaració d’Independència es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat. La interlocutòria de Llarena equiparant la presa d’ostatges amb armes amb la gestió dels Jordis durant els fets del 20 de setembre. Quina tropa…
És possible, molt possible, que l’Estat tingui preparada una violència programada per justificar delictes que, en el cas de no produir-se, seran imputats amb qualsevol element de prova -per molt ridícul que sigui-. El més greu és que ja no ho dissimulen, perquè no tenen motiu per fer-ho.
