El dia de Sant Jordi és el dia del llibre. S'ha triat aquesta data, no pas perquè aquest dia Sant Jordi, l’honorable cavaller, va salvar a la princesa del drac, sinó per ser la data en què van morir Cervantes i Shakespeare. Però anem a pams, Miguel de Cervantes va morir el 22 d'abril de 1616, i en el 23 va ser el seu enterrament. Altrament, el 23 abril 1616 va morir William Shakespeare sí, però segons el calendari julià que encara imperava a Anglaterra, segons el calendari gregorià (l'actual), el genial escriptor anglès va morir el 3 de maig de 1616, només uns dies després que Cervantes.
Dit això, tothom sap el que és un llibre, segur que ha tingut un a les seves mans, i fins i tot molts s'han atrevit a llegir el seu contingut. Els que pertanyem a una generació en la vam aprendre a l'escola amb pocs o sense ordinadors, sentim un gust especial pel tacte del llibre, per la seva olor, pel pas de les fulles i pels senyals que col·loquem entre les seves pàgines per indicar el lloc on ens vam veure forçats a abandonar la seva lectura. Però més enllà del format entenc que l'important és el contingut.
Cada any, quan s'apropa Sant Jordi, reapareix amb més o menys intensitat el debat sobre els nostres índexs de lectura, la necessitat de fomentar aquesta pràctica, la manera com ho hauríem de fer i la paradoxa que representa que en la venda de llibres per Sant Jordi es multipliqui per 30 respecte la mitjana de vendes de durant l'any. Fa de mal imaginar que algú que no tingui la lectura assumida com un hàbit corrent, es dediqui a llegir durant unes quantes hores, un cop l'any, només perquè s'ha comprat o li han regalat un llibre el dia que toca. Llegim o no llegim? I si no llegim, per què no ho fem i què hauríem de fer per fer-ho?
