Un article d’avui al Financial Times edició alemanya, signat per tres periodistes, avisa que l’UE ja s’està preparant per la imminent fallida d’Espanya, després de la de Grècia i abans de la pronosticada per Portugal.
Espanya, escriu el diari, no pateix un dèficit estatal, com el de Grècia, sinó que els problemes provenen de l’endeutament de la població que ara fa tremolar bancs i caixes. No ens diuen si el perill de fallida és pels propers dies i només es tracta de prendre mesures en cas que l ‘intervenció de l’UE sigui necessària dins d’un parell de mesos.
Quan el president de la Unió, Van Rompuy, diu que «naturalment és imaginable anar més lluny dels 750.000 milions de fons d’ajuda» s’ha d’interpretar com que el perill de caiguda de l’euro per fallida d’algun membre de la Unió no s’ha arxivat.
ZP segueix mancat d’idees i no sembla que sigui fàcil sortir del pou on el país es troba. Felipe González puja a l’escenari polític més per salvar el PSOE que per ensenyar a nadar a Zapatero. Berlusconi li fa conyeta deixant a ZP sol davant la premsa i retiran-se en un gest de pèssima educació que demostra el poc apreci que l’italià està disposat a mostrar públicament envers el president del govern espanyol.
A ZP, que no n’encerta ni una, li falta molt poc per plegar, segurament. L’alternativa que Espanya pot escollir, el PP de Rajoy, no sembla millor preparada per sortir dels problemes ja que fins ara només ha criticat, evitant no només de donar idees a l’enemic polític sinó fins i tot demostrant que no en tenen cap ni una.
Com que Catalunya va damunt del carro espanyol, amb les rodes que ballen, amb el camí fet un desastre, amb bous que han perdut la força i amb un carreter que no coneix el camí, potser, dic jo, convé baixar a la primera parada possible per seguir, a peu si voleu, però amb més possibilitats d’arribar allà on esperem.
