Des del dia que el president Mas anuncià la data de les eleccions del 27-S, a part dels bocamolls que sempre hi ha al nostre voltant, en surten cada dia més (i els que sortiran) per fer més por a totes les persones indecises que dubten sobre la independència de Catalunya i així entorpir el bon final de tot plegat. De la boca de tota aquesta colla de bocamolls surten frases que valdria més que haguessin comptat fins a deu abans de pronunciar-les. Repasso unes quantes d'aquestes frases que he llegit a la premsa i que quan les llegeixo, penso que la persona que les ha pronunciat no té el seu intel·lecte massa desenvolupat i no mereix el lloc que ocupa, ja que generalment són persones amb responsabilitat i amb càrrecs importants.
Perquè moltes d'aquestes paraules són contradictòries, sense sentit, molestes, impertinents, ofensives i dites per una persona baliga-balaga que no té formalitat ni respecte als altres.
No deuen haver llegit mai, el que va dir l'escriptora anglesa George Eliot (1819-1880): “Beneït l'home que no tenint res a dir s'absté de demostrar-ho amb les seves paraules”
Totes aquestes persones de qui comento les seves frases no s'han abstingut de parlar, i com va dir l'escriptora Eliot han preferit no ser beneïts, ja que han triat ser uns beneits del cabàs i així engruixir el col·lectiu de la beneiteria.
Dolors Montserrat del PP: “Faria tancar TV3 per manca de pluralitat” D'aquesta dona corren rumors que pot substituir l'Alícia S. Camacho. Mare meva! Serà pitjor el remei que la malaltia? Perquè no diu res de tancar Tele Madrid i TVE? Que potser són un model de pluralitat? Aquesta senyora es queixa de la poca pluralitat de TV3, quan un servidor he vist diverses vegades que la nostra televisió ha convidat al programa Els Matins de TV3 a la Camacho, al Millo i alguns més del PP, per què puguin escampar per la televisió que acusen de manca de pluralitat les seves mentides. La Dolors Montserrat si sense haver arribat al càrrec que diuen ocuparà ja comença dient collonades, ja podem suposar el ridícul que pot fer al llarg del seu possible mandat.
Alícia S. Camacho: “Somio governar Catalunya amb un bipartit format conjuntament amb el PSC”. El somni si bé el diccionari el descriu, com un seguit d'imatges i fenòmens psíquics sobrevinguts durant el son, un servidor més aviat descriuria la presidenta del PP de Catalunya com una somiatruites, ja que s'il·lusiona amb objectius estranys. Des de fa temps, totes les enquestes donen una baixada considerable d'escons tant al PP com al PSC. Actualment 18 escons el PP i 19 el PSC= total 37. Si a les eleccions vinents encara sumen menys diputats, el somni de la Camacho és de pa sucat amb oli.
Carina Mejias de Ciutadans: “Hem de fer fora Mas i Junqueras del panorama polític” Diu que no mereixem uns polítics com aquests. Sempre he escrit que tenim uns polítics de pacotilla, però també (amant com sóc dels refranys i dites) em remeto al que diu: “val més boig conegut que savi per conèixer”
Que potser fent desaparèixer CiU i ERC els partits restants amb possibilitat de governar a casa nostra, entre ells C's, la cosa aniria molt millor? En unes declaracions de l'abril del 2014 la tal Corina ens adoctrinava que el poble de Catalunya, “es decanta” pels partits que proposen projectes polítics “il·lusionats”, com és el projecte que presenta Ciutadans.
Il·lusionant és el projecte que volem aconseguir la majoria de ciutadans de Catalunya, com és la nostra independència d'Espanya. Perquè el projecte que presentarien C's, un cop Mas i Junqueras desapareguessin de la política, el sabem de memòria. Cants de sirena que fa segles escoltem però que mai es fan realitat i amb l'afegitó del disc ratllat, que junts estaríem millor. No xata, no! Separats estarem millor, segur! Almenys nosaltres.
Vidal-Quadras, el que fins fa poc fou un dels vicepresidents del Parlament Europeu, que mentre era a Brussel·les les deixava anar tot sovint contra Catalunya, sense que el president del Parlament, Martin Schulz, i la majoria dels diputats (exceptuant alguns que van protestar pel seu comportament) no badessin boca, ha tornat a casa nostra i enyorant les seves bajanades, ha picat l'ullet a C's sentenciant: “Ciutadans són els únics que defensen la unitat d'Espanya a Catalunya” Òndia! Al votar la nostra independència el resultat seria: SI-126, NO-9. A les votacions del 27-S, segons la “llumenera” del Vidal-Quadras, no donaran l'abast a comptar les paperetes del SI/SÍ. Les quatre paperetes del NO/NO dels unionistes de C's seran comptades en un tancar i obrir d'ulls i podran anar a sopar aviat.
Ja voldríem els independentistes que la CUP, ICV, PSC, PODEMOS i PP, votessin a favor de la independència, ja que segons Vidal-Quadras els únics unionistes serien C's. Astracanada i vulgaritat com tot el que diu aquest home nefast.
López Tena ha pronunciat la frase de l'any: “Només tindrem la independència si hi ha majoria absoluta de la CUP i Solidaritat”, quedant-se ell tan ample i nosaltres garratibats. Això de formar majories absolutes, per a segons quins partits una de dues: no saben sumar o es pensen que és bufar i fer ampolles. Si per aconseguir la nostra independència, hem d'esperar que els de la Cup i Solidaritat aconsegueixin la majoria absoluta val més que ho deixem córrer i pensar què volem ser quan siguem grans. Per què esperar que 3 escons de la CUP i 0 escons de Solidaritat, amb el temps arribin a sumar majoria absoluta, no crec que ho puguin veure els rebesnéts del David Fernández ni de López Tena. Abans de pronunciar aquesta frase, el Sr. López Tena, no hauria d'haver comptat fins a deu sinó fins a mil i arribant aquesta xifra, pensar i callar. Així el tindríem per un home beneït, com diu George Eliot, i no com un home beneit del cabàs.
Joan Herrera, el setciències d'ICV es declara contrari a les eleccions plebiscitàries del 27-S dient: “Una majoria absoluta clara pot no ser sinònim de majoria social” (?) Què vol dir? Una votació es considera que aconseguit la majoria absoluta quan excedeix la meitat dels membres del Parlament, sigui per un vot, per deu o per trenta. El setciències Herrera, quan s'uní per formar els dos tripartits l'única preocupació que tenia era sumar, junt amb el PSC i ERC, la majoria absoluta ni que fos per un escó. El segon tripartit que va sortir de les eleccions del 2006 tenia 70 escons, 2 escons més de la majoria absoluta. ¿Està segur el setciències d'ICV que aquesta majoria absoluta agafada amb pinces d'aquell any 2006 era prou clara, per agradar i ser ben vista per la majoria social? Ni de bon tros, i així i tot, ell la devia trobar suficient. S'ha de ser cínic i hipòcrita per dir aquesta frase i trobar normal el que afavoreix als seus interessos però no el que afavoreix als altres, sobretot si aparta del poder a CiU. Si no és així, a què ve a tomb la seva altra afirmació dient que: “No se sumarà a cap full de ruta “de dretes”, encapçalada per CiU” El seu odi a CiU és visceral.
Quina desgràcia de partit! El setciències Herrera i la bleda Camats, no volen reconèixer el seu fracàs dirigint Iniciativa-Verds.
Susana Beltrán, de Societat Civil Catalana ha dit: “Els independentistes creuen que per ser molts al carrer, seran molts a les eleccions”
Contesto amb una pregunta a la tal Susana: i vosaltres què?, essent menys al carrer (per no dir quatre gats) sereu més a les urnes?
Afegeix: “Encara que a les eleccions guanyi una majoria aclaparant, no legitimaria automàticament la independència” Però quina rucada! I això ho diu una professora de Dret Internacional a la Universitat Autònoma de Barcelona. Una altra d'aquestes persones beneites que fan una interpretació de les majories a la seva conveniència. Com haurà aconseguit el títol de professora de Dret Internacional? En aquest país com es veu, és molt fàcil aconseguir un professorat o una càtedra.
Els “samarretaires” de la CUP també acostumen a pixar fora de test. Han dit que: “S'aparten de la negociació del full de ruta amb CiU i ERC, per què s'ha filtrat un esborrany” Qualsevol excusa és bona per anar-se'n per la tangent. Normal en ells!
També ha dit el “samarretaire” segon, Quim Arrufat, que: “la CUP rebutja entrar a la candidatura encapçalada per Ada Colau, ja que considera que ICV-EUiA n'és el problema” Personalment m'és indiferent que no s'entenguin amb ICV, doncs tots dos partits són igual de torracollons coixejant del mateix peu.
A més, no entenc les fanfarronades dels que vesteixen samarretes i ensenyen les sandàlies. Ells que són tan avançats i diferents dels altres que no saben fer res ben fet, demostren que només saben copiar quan xerren més que setze, i si no comproveu:
Dia 12-1-2012, Miquel Iceta; “Iceta qualifica la negociació entre CiU i ERC d'espectacle lamentable”
Dia 24-1-2013, Quim Arrufat: “Arrufat qualifica d'espectacle vergonyant les negociacions entre CiU i ERC”
La CUP està dient el mateix, que una persona que cada dia està menysvalorada i subestimada, políticament parlant com és Miquel Iceta. Vés tu!, que amb el temps, els de la CUP no estiguin també infravalorats com ho està el PSC.
És normal que amb el seu pensament polític, la CUP, vulguin canviar moltes coses de la societat que no funcionen, però amb el tema del procés que volem per a Catalunya haurien d'anar units amb els altres partits sobiranistes, i més endavant quan ja siguem independents que lluitin per tot el que creguin injust.
Què no hi ha divergències polítiques i crítiques entre els partits del govern central? Però quan es tracta d'anar contra Catalunya, en concret contra la nostra independència, veiem com van tots junts agafats de la mà fent pinya. La CUP, demostren que tan se'ls en fot Catalunya. Ells són més savis que ningú i no accepten consells, ells van per lliure i si no t'agrada la seva manera de pensar i fer, t'aguantes que per això són més guapos i més llestos.
Com veiem, aquí ningú pot veure a l'altre. La CUP no pot veure ICV i ICV no pot veure CiU, aquell no vol anar amb segons qui perquè hi ha un tercer que no pot suportar, etc., etc.
En veure tot aquest guirigall, dubto que tot plegat surti bé i arribem a bon port. El Sr. Mas veu les eleccions del 27-S com a plebiscitàries, però el Sr. Junqueras parla d'unes eleccions constituents i la CUP, per portar la contra com de costum, predica que hem d'anar directament a una Declaració Unilateral d'Independència. Que Déu hi faci més que nosaltres, perquè si hem de refiar-nos dels nostres polítics, ja ens comença a pujar la mosca al nas pensant que ens estan entabanant i que el procés no anirà endavant.
Tots aquests personatges i la seva manera de xerrar, em recorden aquells xarlatans de fira de l'antigor que anaven pels carrers i les places, fent lloança dels seus productes màgics i que solucionaven tots els problemes de la gent. Els polítics actuals -xarlatans del segle XXI- haurien primer d'arreglar els seus propis problemes interns, procurar fer un pacte d'entesa entre ells malgrat les divergències i potser al final, sense dir les rucades a què ens tenen acostumats, al fer les seves promeses tindrien una mica de credibilitat per part nostra.
