Conferència de Xavier Trias al Cercle Financer de “la Caixa”, en una sala d’actes plena de gom a gom. L’acte s’havia de celebrar just el dia de la gran nevada que va col·lapsar Catalunya, i es va suspendre. Aquell boicot meteorològic al candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona li ha anat a favor. Entre la nevada i l’acte de dilluns a l’edifici de la Diagonal de l’entitat d’estalvis catalana han passat algunes coses importants en la cursa electoral de Barcelona. Una és la crisi declarada, reconeguda i explosionada, amb el paquet de mesures econòmiques. L’altra és la consulta de la Diagonal, la gran avinguda on dilluns Xavier Trias va entrar com a candidat i va sortir “investit” alcalde in pectore per part de Miquel Roca, un altre aspirant nacionalista al bastió socialista barceloní, però de diferent sort que Trias. La consulta de la Diagonal ha fet fracassar l’alcalde Jordi Hereu, per un cúmul de despropòsits, un d’ells l’intent d’engany a l’hora de votar. La Diagonal, el projecte de millora fallit, el plebiscit que Hereu intentava aprofitar com a trampolí i que se li ha girat en contra, ha suposat un punt d’inflexió.
Hi ha un abans (Jocs Olímpics d’hivern, més Barcelona contra la crisi, lideratge de l’alcalde, campanya mediàtica…) i un després (l’enquesta de diumenge de La Vanguardia). El rotatiu del Grupo Godó va publicar diumenge una enquesta que li concedeix a Trias sis regidors més que Hereu, una foto demoscòpica impensable anys enrere. CiU guanyaria el PSC per golejada a Barcelona, increïble. L’enquesta està feta la setmana després del fracàs consultiu de la Diagonal, és a dir, en un moment molt crític per als socialistes. Trias va treure triomfalisme a l’ambient convergent, dilluns a la Caixa, presentat per Isidre Fainé, que el va acollir amb gran amabilitat en un context d’enorme de poderío. A primera fila, hi era el mateix conde de Godó, que tindrà un paper en favor de la candidatura del doctor Trias. L’alcaldable va recordar que la culpa que ell acabi sent alcalde serà de Felip Puig, que el va enviar a la trinxera municipal en una època en què competir contra Joan Clos era estar condemnat a la derrota. Doncs el llistó de Clos, l’hereu de Pasqual Maragall, ha anat a la baixa fins al punt que La Vanguardia li atorga només 11 edils, exactament la meitat dels que havia aconseguit l’alcalde Clos.I aquesta davallada socialista, fruït en part de 30 anys de poder a l’Ajuntament de Barcelona, arriba quan Trias està aguantant la sempre difícil bandera de CiU a la ciutat.
A diferència de Clos, el doctor Trias no és anestesista sinó pediatre. Com va dir Miquel Roca, la ciutat està anestesiada i ara necessita d’algú que la faci renéixer, i qui millor que un pediatre com el doctor Trias per fer-ho. Queda un any per a les properes eleccions municipals, però ull, perquè abans hi ha uns comicis al Parlament de Catalunya i vés a saber si Zapatero fa coincidir les espanyoles amb les municipals. Els alcaldes socialistes creuen els dits perquè no sigui així. I sempre hi ha el dubte sobre si un Artur Mas president pot tenir un efecte compensatori contra un Xavier Trias alcalde. Per allò de l’equilibri a la plaça Sant Jaume…
