En aquests moments la gran majoria dels diputats estan ja escollits, sense que els ciutadans els hagin votat. Les llistes tancades i bloquejades fan que els primers de cada partit en cada circumscripció, que en les grans abasta fins el penúltim lloc escollit l’anterior cop, tinguin un escó segur, i se’l deuen no al vot popular sinó al “ditàs” de l’autoritat partidària competent, que acostuma a actuar a l’estil Guerra, ‘el que es mogui no surt a la foto’. Aquests ja diputats, saben que són escollits sense intervenció dels electors, que som més aviat, ratificadors. Per a ells, les eleccions són un pur tràmit, el què realment importa és aconseguir un lloc segur, cridant ‘de sortida’ així que dediquen els seus esforços preferents no a l’electorat, que dóna igual, sinó a qui o quins decideixin a les llistes. És un incentiu pervers, però és el què hi ha.
Només els presentats en el lloc últim són escollits la vegada anterior, i en el següent, s’hi juguin realment l’escó davant dels electors, i en justa correspondència els electors hauríem de votar una llista no en funció de qui la encapçala, que en tot cas serà diputat, sinó de qui ocupin aquests llocs arriscats, que ho seran o no en funció del nostre vot. És l’únic que podem decidir, així que allò més racional és que decidim el vot en funció d’aquests candidats dels llocs no segurs, que ens deuran l’elecció, no dels de llocs segurs, que no ens deuran l’elecció. Votem ‘more geomètric’.
