Un fantasma recorre els partidaris de la independència de Catalunya, què hem de fer a les eleccions a Corts espanyoles del 20 de novembre? Els militants d’Esquerra i de Reagrupament ho tenen clar, votar la seva candidatura; els de les CUP també, abstenir-se i fer campanya activa per l’abstenció; i els de Solidaritat Catalana per la Independència tenen llibertat de vot. Els militants que en facin cas, és clar, perquè afortunadament cada cop més persones pensen per elles mateixes i no necessàriament segueixen la consigna rebuda, només si els hi convenç.
Abstinguin-se de seguir llegint els que ho tenen tan clar que qualsevol posició que no sigui la seva la consideren un acte de traïció, espanyolisme, i fosca conjunció amb el poder anti-català de Mordor, poden passar directament a la secció d’insults i difamacions a Internet.
Gràcies.
Les persones que continuen llegint deuen ser d’aquelles per les que voter n’est pas une affaire du coeur sinó una decisió racional presa en funció de la correlació de forces en joc, sempre amb arguments favorables i contraris que al capdavall es decanten per una opció com la preferida. Aquest vot more geometrico crec que es pot decidir amb els següents arguments i contra-arguments:
1. La candidatura “ERC-Catalunya sí” és l’única independentista que es presenta, per tant cal votar-la per a dur la veu dels independentistes catalans a Madrid. En contra es diu que el seu programa és autonomista i no per la independència, que a Espanya no hi ha res a fer, i que ERC sempre fa el mateix, proclames electorals indepes i pràctiques autonomistes, com ara es demostra per haver refusat les propostes de Solidaritat. Una variable és desconfiar que ERC hagi canviat realment, i que cal empènyer-la a fer-ho castigant-la.
2. Els independentistes no han de votar un parlament estranger on només servim com a coartada per legitimar la seva democràcia i que ens exhibeixin com a mones pintoresques sense incidència real. En contra es diu que cal ser-hi a tot arreu on es prenen decisions sobre Catalunya i fer sentir la nostra veu.
3. Variable de l’anterior és votar nul expressant suport a la independència, posant al sobre una estelada, o votar en blanc per expressar refús a les eleccions espanyoles o a l’absència d’una candidatura independentista unitària. En contra es diu l’argument 1 i el contra-argument 5.
4. Els partidaris de com pitjor millor propugnen votar PP, perquè com més escons en tingui més governarà contra els catalans i més els hi farà reaccionar a favor de la independència. En contra es diu que la majoria del PP ja se sap que serà absoluta o absolutíssima, i que cal mostrar que els catalans voten diferent dels espanyols i es resisteixen al tsunami de la gavina blava.
5. Hi ha qui propugna no votar una candidatura independentista si no és unitària, per castigar i empènyer ERC, CUP i Solidaritat a entendre’s. En contra es diu que són projectes diferents amb estratègies i tàctiques diferents, que és millor que hi hagi pluralitat perquè la competència estimula i dissuadeix segons quines rebaixes, i que més val acceptar les coses com són i no perjudicar-les per una hipotètica millor.
6. Hi ha qui diu que cal votar CiU per defensar Catalunya. En contra es diuen tres paraules: Duran i Lleida.
No fóra honest per les generoses persones que fins aquí hagin llegit no mostrar quina és la meva decisió al respecte, que no és gens fàcil de prendre. Com versificà el gran Joan Ferraté, m’estimaria el cavall: no votaré o votaré estelada.
Article publicat a El Mundo el 30 de setembre de 2011
