Abans de continuar escrivint aquest article, deixeu-me escriure i deixar ben clar, la meva condemna a l’actuació de Jordi Pujol i família, en tot l’afer dels diners amagats a hisenda i dipositats a Andorra o en algun altre lloc, sense declarar i així estalviar-se molts diners. Feta aquesta condemna, per part meva, m’agradaria acusar la quantitat de gent hipòcrita, polítics i no polítics, que habiten entre nosaltres i de més enllà. Molts estaven esperant aquest moment!
Pocs dies després que Jordi Pujol demanés perdó, l’alcalde de Barcelona Sr. Trias, considerà que l’expresident de la Generalitat havia de tornar la medalla d’or de la Ciutat de Barcelona. Ja ho ha fet! ¿Parlem de la hipocresia del nostre entorn proper i no tan proper?
A la germana de l’actual rei borbó, Cristina, que no té gaire neta la consciència amb els afers en què ha estat imputada, junt amb el seu marit per qüestió de diners, a instància d’ICV, li volien retirar la medalla d’or de la Ciutat de Barcelona que se li va concedir el 1997. Retirada que van impedir CiU i PP, amb l’abstenció del PSC, ja que aquest partit junt amb el PP van dir que no es pot prendre aquesta decisió, quan encara no hi ha una resolució judicial.
Al Sr. Trias, li ha faltat temps per demanar la devolució de la medalla d’or al seu expresident i amic; malgrat això, per la devolució de la medalla concedida a la germana del rei, el seu partit ha votat en contra. Què potser ha tingut a veure en la decisió, el “botifler major” d’Unió?
Preguntaria a l’alcalde Trias i al “botifler” Duran Lleida, quina dificultat hi ha per què aquesta senyora torni la dita medalla. Només n’hi ha una. És filla de l’exrei Joan Carles i germana de l’actual rei. Com també m’agradaria que l’ajuntament expliqués que ha fet la germana del rei per la meva ciutat, per merèixer aquesta distinció. No res ha fet!
Colla d'hipòcrites! Què ja hi ha una resolució judicial contra Jordi Pujol? Si ni tan sols està imputat de moment. Però és igual, vosaltres com a cau d’escurçons que sou ja heu jutjat a l’expresident i us ha faltat temps per a condemnar-lo.
I encara que aquesta proposta contra la germana del rei, fos a instància d’ICV per penjar-se una medalla (potser volien la concedida a la germana del rei, en cas que la tornés), tampoc aquest partit, amb el setciències de l'Herrera al davant, podeu cantar victòria i quedar fora d’aquest grup d'hipòcrites.
¿O és que heu demanat mai a un amic vostre, que va participar en la candidatura del vostre partit per Barcelona del 2006, que tornés la Creu de Sant Jordi que la Generalitat en mala hora li va concedir el 2010?
Per què motius per fer-ho n’heu tingut. Tots sabem que aquest amic vostre, anomenat Carlos Jiménez Villarejo, té un passat franquista que ni ell ni vosaltres podeu amagar.
A més, va recomanar empresonar uns membres de la Crida, per haver demanat que els serveis de Renfe fossin en català. Vés, tu! Quin delicte més important, per acabar a la garjola! Va participar en el processament dels antics dirigents de Banca Catalana. L’octubre de 2012 juntament amb altra gent signà un document en contra de la independència de Catalunya. I els articles actuals de Carlos Jiménez Villarejo, a diferents mitjans de comunicació, menys simpatia envers Catalunya, hi recull tota classe d’animadversió contra tot el que sigui català.
Em faig creus de la vostra moral d’esquerres, que segons a qui jutgeu, uns són els bons i els altres són els dolents. Aquesta moral vostra té menys valor per a mi, que la d’un lladre penedit.
Algú ha demanat, a Montserrat Caballé, que torni la Creu de Sant Jordi concedida el 1982, quan es va descobrir que tenia diners en un banc andorrà, sense declarar i amagat de la hisenda pública? Si és afirmatiu, que algú desmenteixi la meva pregunta, i si és que no ha tornat aquest guardó, a què ve tant d'enrenou amb l’expresident? Torno a repetir que em sembla inadequat l’actuació de la família Pujol en aquest tema, però el que és criticable i censurable per uns, també ho ha de ser per a tothom que fa trampa, i en aquest país no és així.
L’enrenou s’ha magnificat en excés pels hipòcrites d’aquí i d’allà, per ser Jordi Pujol i el que ha representat pel país. Un servidor estar dolgut per aquest afer i per l’engany de tants anys de l’expresident, però segur que si no estiguéssim en el temps que estem, lluitant per la nostra independència i llibertat hauria passat com un afer més, dels molts defraudadors d'impostos que hi ha al nostre país.
Què hem de dir de les caixes amb tot l’assumpte de “les preferents” enganyant i amagant al pobre ciutadà, les possibles conseqüències que podien patir? I que molts han perduts els diners? Què hem de dir de la gent desnonada del seu habitatge, per no poder pagar hipoteques concedides alegrament? Què hem de dir de les trampes i tripijocs, de la mala administració dels bancs fins a arribar al punt, que hem hagut de salvar amb els nostres diners, amb una quantitat desorbitant d’euros? Què hi ha de les causes judicials que ha tingut el banc de Santander, amb el Sr. Botin i la seva família al davant, quan el 2011 va ser investigat per suposada evasió fiscal i falsedat documental, de comptes opacs a la banca suïssa, per un total de 2.000 milions d’euros. Diuen que ha pagat, 200 milions a hisenda, com a regularització. Això vol dir que va evadir diners per estalviar-se pagar impostos a hisenda. El pare de Botin, mort el 1993, surt a la llista “Lagarde” en poder de les autoritats franceses, al costat del nom d’altres evasors fiscals amb comptes a Suïssa.
Algú ha demanat per aquest afer, la dimissió del Sr. Botin com a president del banc de Santander? O que torni, algun guardó o medalla que segur deu tenir, pel seu comportament d’evasor de capitals?
No!, al contrari, el Sr. Botin i família són exemple d’honorabilitat i considerats pel món financer, com creadors d’un dels millors bancs del món. Hipocresia en grau superlatiu!
Tot això dels bancs i caixes, per a mi és molt pitjor que “la xocolata del lloro” que ha pogut estafar Jordi Pujol a hisenda. Que això, no vol dir que hagi obrat bé.
¿Com s’atreveix el PP, amb tots els casos de corrupció que arribat a tenir a València, Madrid, Palma i altres llocs, afirmar que el cas Jordi Pujol fa quedar malament “la marca Espanya”, si ells solets han fet mèrits suficients per ensorrar aquesta suposada “marca” que té Espanya?
Com s’atreveix el PSOE que ha sigut un cau de corrupció des de Felipe González fins avui dia, amb el cas d’Andalusia com a última corrupció descoberta, a donar lliçons d’honestedat i contemplar, després de la confessió de Jordi Pujol, una Catalunya plena de corrupció i de lladres?
La doble moral i la hipocresia d’alguns polítics fa basarda. Quan parlen dels altres, sempre són corruptes, han prevaricat i s’han deixat subornar, i quasi sempre sense haver-hi encara cap acusació ni sentència. Però quan ells són els acusats de corrupció, prevaricació o suborn, sempre són innocents mentre no es demostri el contrari, i que moltes vegades no es demostra mai.
Almenys l’expresident Pujol, ha demanat perdó i encara sense ser jutjat, ha dit que anirà al Parlament a donar explicacions. No com altres parlamentaris del PP i PSOE, que per afers més importants, no han demanat perdó ni s’han presentat per explicar-se.
El pas en fals de la família Pujol, no ha de perjudicar en res, el nostre camí cap a la llibertat. Són dos camins diferents que no tenen res en comú, encara que els altres aprofitin per posar-hi més bastons a les rodes, dels que ja hi han posat fins avui.
El nostre futur depèn de nosaltres i hem de seguir el camí començat, i fer cas del que va dir l’escriptor i periodista G. Orwell: “La llibertat és el dret a dir-los als altres allò que no volen sentir”
