Després de tractar-ho de totes les maneres possibles i haver-ho publicat una i una altra vegada, una entrevista a l'expresident català Mas va aclarir l'assumpte. En una de les seves respostes va afirmar que els dirigents de “Ciudadanos” es passaven mitja o tota la vida afirmant que els independentistes ocasionaven la fractura social, Mas va afirmar que sempre parlaven de fractura social quan ells eren els fracturadors, que aquest partit havia nascut per això, amb aquest objectiu, el de causar una fractura total a la societat catalana. Hi vaig estar completament d'acord, d'aquí el títol de l'article.
Després, quan vaig veure el cap del partit a Espanya i la cap a Catalunya, que estaven llevant llaços grocs devers Alella o el Masnou, i que estaven molt contents quan un grup de persones els increpava, perquè això demostrava la fractura, i contestaven als que protestaven, segurament amb la intenció d'encalentir més l'ambient. La meva opinió, que ja l'he anada explicant en altres articles, és que ells són els que prediquen quin comportament ha de tenir la gent, perquè hi hagi fractura social. Si desfàs la feina que han fet unes altres persones, és normal que hi hagi gent que s'enfadi, que vulgui impedir-ho i no serà tan difícil embolicar-se a bufetades, però en aquest cas, qui serà el culpable, els que han posat els llaços grocs o els que els lleven?
I abans de continuar, ja que en tornaré a parlar, vull comentar el fet que la fiscal general va afirmar que era llibertat d'expressió posar llaços grocs, però que també ho era, llevar-los. I això és el que vull rebatre: posar llaços grocs és llibertat d'expressió, però llevar-los no ho és. Llevar-los és privar de la llibertat d'expressió, per tant és un fet que només pot ocórrer en un govern dictatorial o en governs absolutistes. Llevar llaços grocs que uns altres han posat és un fet inquisitorial, no jugaré a dir que és feixisme ni nazisme, m'és indiferent, és un fet semblant als que es feien en temps de la Inquisició. Són més aviat Torquemades.
Ni fiscals ni Ciudadanos no poden dir que llevar llaços grocs és llibertat d'expressió, quan es priva de la llibertat d'expressió als altres. Imaginau una persona que vol denunciar un fet que passa en un lloc determinat, en una ciutat qualsevol, i per això envia una carta al director (posar un llaç groc), perquè aquest la publiqui. Imaginau-vos que qualsevol periodista o el mateix director fan desaparèixer la carta i no la publiquen (llevar el llaç groc). Queda clar que si el diari no publica la carta és perquè hi ha hagut algun tipus de censura; doncs, retirar llaços grocs és censurar-los, és un acte inquisitorial, de cap manera és llibertat d'expressió. Mai no podrà ser llibertat d'expressió privar de l'ús d'aquesta llibertat!
Per tant, això és el que va passar el dia que Rivera i Arrimadas es varen dedicar a llevar llaços grocs, fent pensar als seus seguidors que havien de fer el mateix que els seus caps, que ells donaven exemple, perquè els seus fidels els imitassin. No feien més que actuar com a dos dictadorets o dos inquisidorets, actuant irregularment i incitant a la fractura social, cosa que ells diuen que volen evitar i que se n'alegren cada vegada que hi ha algun conflicte, perquè així poden dir i repetir, que ja fa tres anys que ho havien anunciat, que si es continuava pel camí de la independència hi hauria fractura social. I ara tots els seus actes van darrera la provocació de conflictes perquè volen que passi el que ells havien anunciat, ja fa uns quants anys. Si els escoltau amb esperit crític vos n'adonareu d'aquesta qüestió, independentment que sigueu independentistes o no.
Doncs, què podrien haver fet ells per contrarrestar l'efecte dels llaços sense llevar-los. N'haurien pogut crear uns altres i donar-los un significat oposat. Per exemple llaços vermells que significassin que hi havia polítics presos perquè s'ho mereixien o per delinqüents. I dedicar-se a penjar-los. Llavors usarien també la llibertat d'expressió. Aquí l'únic estrany és que la majoria de gent, i principalment la gran massa periodística dels mitjans afavoreixin una interpretació equivocada de la llibertat d'expressió. Fins i tot una fiscal general. Com ens podrem fiar de la justícia? Per tant, si no canviau la vostra manera d'actuar, Rivera, Arrimadas, sapigueu que vosaltres sou els fracturadors!
