El think tank Horitzó Europa va elaborar l’any passat un estudi sobre el compliment dels acords administratius entre l’Estat espanyol i la Unió Europea per a l’ús del català en àmbits molt determinats. La conclusió és que el Govern espanyol incompleix un 90% dels acords, bàsicament perquè no posa els recursos econòmics per fer les traduccions. Em sembla que els fets demostren clarament la voluntat del Govern espanyol pel que fa a l’estatus del català…
Avui, Horitzó Europa ha presentat un full de ruta per tal de redreçar els incompliments del Govern espanyol i per fer avançar el català en l’àmbit comunitari. Quatre eurodiputats catalans hi hem donat suport: en Tremosa, en Romeva, la Maria Badia, i jo mateix. Faré dues consideracions sobre l’acte d’avui:
1. És imprescindible que associacions com Horitzó Europa facin la feina que fan. Es tracta d’informes tècnics molt acurats que ajuden els diputats -ens ajuden- a dur a terme l’acció parlamentària d’una forma rigorosa. Us puc assegurar que les reunions (de subgrup parlamentari, de grup parlamentari, d’intergrups, de comissions…), les votacions, els viatges amunt i avall, les conferències, els àpats de treball, i un llarg etcètera deixen molt poc de temps a la reflexió i a l’anàlisi.
2. Tinc la sensació que els diputats catalans estem defensant des de fa 20 anys l’oficialitat del català, i que els avenços són, com a mínim, escassos. És per això que crec que ens hem de plantejar seriosament l’estratègia que estem seguint. Si no aconseguim el nostre objectiu amb l’estratègia que seguim poder és que és l’estratègia la que està equivocada. I poder també és que el Govern espanyol fa tot el possible per evitar que el català sigui oficial a la UE. Si no, no s’explica que incompleixin el 90% dels acords per l’ús del català a les institucions europees. I si no, tampoc s’entén que no permetin usar el català al Congrés espanyol. I tampoc s’entén que no demanin l’oficialitat del català a la UE tal com Irlanda va fer amb el gaèlic. I tampoc s’entén que…
En definitiva, sembla molt clar -ara ja claríssim- que perquè la 13a llengua de la UE sigui oficial cal la independència.
Si es vol l’oficialitat del català segurament també s’ha de voler la independència de Catalunya en el marc europeu. Si no, és que l’oficialitat no es vol gaire, o no prou.
