Voler fer un somni realitat, no vol dir somiar truites ho somiar despert .

      Voler fer un somni realitat, no vol dir somiar truites ho somiar despert .              
Soc Màrius Viella Sabater , nascut un dia plujós a les 9 del mati , del dia 25 de Març de l’any 1936, al C/,  ara Santa Llúcia , però crec que en aquell temps era carrer del Camp Gran; no quedem gaires bisbalencs que tinguem a la memòria una Ciutat , cap de partit judicial i Capital del Baix Empordà ,( es el partit judicial nº 3 de la província de Girona), en que les bicicletes, els carros i els remats de cabres i d’ovelles eren els amos dels carrers, junt amb la mainada jugant a pilota, normalment de draps i de serradures, i les nenes a rotllo ho a saltar a corda; tot això ja es historia , ara toca poder escriure una altre historia que s’ajusti als temps que han de venir , i que hem de preveure.
No es la primera vegada que escric i suggereixo l’aprofitament de les aigües plujanes, el sol, el vent i la biomassa , referint-me al sotabosc, donat que ara ja no tenim flequers ni indústries que cremin aquest producte de la natura per coure el pa ni la ceràmica , com tampoc es consumeix massa carbó vegetal..
Totes les Capitals , Ciutats i molts pobles han crescut i sense control, esclaus de l’especulació , de forma que si no hi posem remei haurem d’arrencar plantes del bosc per poder sembrar llegums i cereals per el consum humà, perquè tot serà edificat i asfaltat per atendre la gran producció de vehicles de tota mena a motor , que el consum de carburants contaminants obliga a prendre mesures estrafolàries per intentar protegir la crosta del planeta Terra.
Una de les meves grans preocupacions , es l’aigua en termes generals , però en particular a La Bisbal , com també al Baix Empordà ; Però posats a mirar per el futur de tots plegats, i podem afegir nous sistemes de construcció , que també soc suggerit en altres ocasions.
Començaré per l’aigua de consum humà , que el subministrament es municipal , però depenent de l’administració que atorga poders a una empresa com l’ACA, que disposa del control dels rius i del subministrament als municipis. mitjançant empreses que monopolitzen l’aigua i els preus.
A punt i preparat per emprendre el viatge que tots hem de fer , i que no en torna ningú, però amb la perspectiva de que si mai torno a néixer , voldria trobar la meva Ciutat , La Bisbal D’Empordà , millor de com la deixaré; voldria trobar una resclosa feta a l’indret de can Fanals de dos metres d’altura i vuit d’ample que servis de “passera” per anar d’un costat a l’altre del riu Daró , i per retenir l’aigua que s’escorre de les gavarres per alimentar les deus d’aigua bona ; voldria trobar reconstruïda i millorada la canonada que portava l’aigua al dipòsit a dalt del puig , a tocar de can Metller i que donava l’aigua al convent dels Frares i a les ultimes cases de la carretera de Vulpellac i a tota La Bisbal, des dels pous de la font de l’arbre, per intentar que la meva Ciutat pugui consumir aigua sense purins i  nitrats; se que això serà molt costós però a mi ara  beure aigua a casa, pagant la que bec i la que no puc beure i que voldrien que ho fes,  em costa entre 70 i 80 € cada mes .
Voldria trobar , que les noves construccions i la renovació de la majoria  possible d’habitatges, gaudissin d’energia solar , de calefacció i aire condicionat comunitari ,i l’aprofitament de les aigües plujanes , per els sistemes sanitaris i de neteja d’habitatges. No es la primera vegada que ho suggereixo a l’administració , però els interessos particulars sempre  han posat i posaran traves ..
  Màrius Viella        La Bisbal d’Empordà 11-V-2019