Nosaltres, homes i dones que havent nascut a l’estranger hem escollit Catalunya per construir un futur per als nostres fills, volem expressar en aquest manifest la nostra opinió amb la oportunitat de la Diada de Sant Jordi, patró dels Països Catalans de 2007.
Hem hagut de deixar els nostres països, hem superat el dur camí de la migració i de la discriminació de la estrangeria, amb la migració hem perdut la relació quotidiana amb les nostres famílies, hem perdut el contacte amb la nostra naturalesa, amb la nostra cultura, i hem deixat de participar en el projecte històric de cadascuna de les nostres nacions, però mai deixarem que ens prenguin la nostra identitat original.
Igual que defensem el nostre dret a continuar sent allò que els nostres pares ens van deixar i que ens defineix com a persones, amb la mateixa decisió defensarem el nostre dret a ser catalans i catalanes, i per tant, defensarem el dret d’aquesta societat a decidir lliurement el seu futur. Ara vivim a Catalunya. Ens considerem ciutadans catalans i catalanes d’origen estranger. Allò que li passi a aquesta societat, de la qual formem part, es allò que ens passarà a nosaltres i als nostres fills. Per tant, el futur de Catalunya es també el nostre futur.
Amb la nostra presència, gent de tot el món ha fet que a la nostra terra es parlin avui dia més de 200 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en aimarà, en gallec, en castellà, en àrab i en amazigh. Oferim les nostres llengües i cultures d’origen per enriquir el patrimoni cultural d’aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l’ha d’aprofitar.
En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes. És l’idioma que tothom comparteix i amb què ens entenem, és la llengua comuna. Però, molt sovint ens presenten als immigrants com un perill per la llengua i la identitat catalana. La identitat i la cultura catalana estan amenaçades, però no per els homes i dones que hem decidit lliurement ser catalans. Nosaltres sabem allò que significa la pèrdua de la cultura pròpia.
Vosaltres catalans i catalanes no esteu sols, la opressió és una vella coneguda dels pobles d’arreu del mon, precisament els pobles d’on venim els immigrants. Per això, per que sabem el perill que comporta per les cultures minoritzades, la supremacia de les cultures opressores, es que afirmem que VOLEM VIURE EN CATALÀ.
No estem disposats a mirar passivament com retrocedeix la cultura dels països catalans. Volem que els nostres fills siguin ciutadans d’una Catalunya Catalana. Si hem decidit ser ciutadans catalans es per viure com catalans: aquest 23 d’abril de 2007, diada dels països catalans expressem que:
– Defensem el dret de la Nació Catalana a decidir lliurement el seu futur, per que tan sols amb la sobirania dels pobles es pot construir un progrés en llibertat.
– Reclamem l’accés als cursos de català, i a participar de la cultura catalana,
– Oferim les nostres cultures per enriquir el patrimoni històric de la nació catalana.
– El projecte històric dels Països Catalans pot contar amb nosaltres, perquè Catalunya es el nostre projecte.
– Nosaltres que hem portat mes de dues-centes llengües que es parlen als països catalans, ens comuniquem i ens expressem en català, perquè ho hem decidit al establir-nos aquí i per això: VOLEM VIURE EN CATALÀ!
