Els representants de ‘Queremos Galego‘, una xarxa que agrupa a més de 700 associacions gallegues en defensa de la llengua, han vingut avui al Parlament Europeu de la mà del BNG i d’Esquerra per demanar empara a les institucions europees per l’ofensiva del Govern del PP en contra del gallec (vegeu la notícia que ha sortit a la Televisió de Galícia). El Govern de Núñez Feijóo ha suprimit, per exemple, el requisit de saber el gallec per treballar a l’administració pública, amb la qual cosa els ciutadans perden el dret de facto de ser atesos en gallec per la Xunta de Galícia. A més més, el Govern gallec promou una llei que reduirà l’ús del gallec a les escoles amb l’excusa d’augmentar l’educació en anglès. Una mesura similar a la que volia aplicar el Govern balear de l’època del PP: a la pràctica no hi ha mestres per impartir les classes en anglès, i s’acaben fent en castellà. A més a més, i això és surrealista, les assignatures científiques només es podran impartir en castellà. Una mesura que només es pot entendre com a foment a la diglòssia…
Crec que l’Estat espanyol viu en una temptació permanent d’involució democràtica. Ho hem vist en el tancament del rotatiu Egunkaria durant més de 7 anys, i que ara la justícia espanyola mateixa ha dit que era del tot improcedent. Ho estem veient també amb la persecució judicial del jutge Garzón. O, sense anar més lluny, amb l’intent del Tribunal Constitucional de modificar amb criteris polítics la voluntat democràtica expressada en el referèndum de l’Estatut. L’intent d’arraconar el gallec és un cas més.
Els partits espanyol tenen una tendència permanent d’imposar l’estat per sobre dels interessos dels ciutadans, tant amb la llengua com en la llibertat de premsa o amb la voluntat política dels ciutadans catalans.
