Avui dia i des de fa uns quants anys, els joves no ho tenen fàcil, encara que moltes vegades es difumini i es presenti una imatge negativa d’aquests, nosaltres volem mostrar l’altra cara de la moneda, la cara que presenta la gran quantitat de joves que es troben en un context amb uns índex d’un 53% d’atur juvenil, amb només un 16% d’aquests rebent prestacions o subsidis i amb un 25% de taxa d’emancipació. Avui dia ens trobem amb moltes dificultats per tirar endavant, per poder continuar estudiant, per trobar feina o per emancipar-nos, en definitiva, per poder decidir el nostre futur.
El primer pas per a què els joves puguin decidir el seu futur és estar ben formats, però totes les retallades en educació afectaran moltíssim per tal que l’educació bàsica doni la qualitat necessària a la formació dels infants i adolescents. A les retallades es sumaran les conseqüències de la recent aprovació de la LOMCE, una llei que afebleix i ataca encara més a l’educació pública i de qualitat, a un sistema laic, no sexista i a una educació en català.
Una vegada s’ha acabat l’educació bàsica molts adolescents voldrien continuar estudiant, però en el context actual també es poden trobar amb moltes dificultats i obstacles. Si ens fixem amb que avui dia és molt complicat pagar-se els estudis, s’han augmentat les taxes i matricules universitàries i han disminuït les beques, endurint-ne l’accés, molts joves es troben amb la resignació de no poder seguir estudiant, o amb la única alternativa d’haver de buscar feina per poder continuar subsistint o ajudant a la pròpia família, si es tenen molts membres a l’atur, i no es poden permetre uns anys més estudiant i sense treballar.
En el cas de tenir sort i d’obtenir una beca molts hauran de buscar-se pis, perquè la majoria viuen a altres pobles o ciutats lluny dels centres on estudien o de la seva universitat; o bé s’hauran de pagar els costos d’un transport públic que dona molt poques facilitats als joves estudiants. Si no obtenen una beca, potser hauran de buscar-se una feina secundaria per poder pagar els costos de la universitat, i un habitatge si es dona el cas. Per culpa d’aquests obstacles, molta gent no podrà emprendre els seus estudis i hauran de conformar-se a tenir qualsevol feina i viure com poden.
I tot això sabent que després d’haver fet la seva carrera serà molt difícil trobar un ofici sobre el que ha estudiat. Molts hauran de marxar a altres països per aconseguir una feina digna. Molts altres trobaran feina i seran jutjats per la seva poca formació o per la poca qualitat d’aquesta.
En definitiva, molts no ho tenen fàcil. Els joves volem poder tirar endavant amb dignitat i necessitem oportunitats per fer-ho. Els joves que ho necessitin haurien de tenir el dret a continuar estudiant i a poder fer una carrera universitària, o bé a través de beques o bé perquè fos gratuïta. L’educació és un dret de tothom, no un privilegi reservat a les persones que tenen la sort de tenir un nivell de renda més alt. S’ha de garantir la igualtat d’oportunitats, que ningú quedi fora del sistema educatiu, que tothom qui vulgui continuar estudiant ho pugui fer. Per al creixement de Catalunya es necessiten persones formades i preparades per poder contribuir entre tots a construir un nou país.
Patricia Valcarcel Ochaita.
Membre de JERC Figueres
