Possiblement la majoria de catalans no prenem suficient atenció a determinats fets que ens afecten directament i no ho sabem. I és comprensible, el dia i les setmanes se’ns fan curtes i els anys ens passen volant. És degut a l’acumulació de deures que les societats modernes ens van introduïnt i per les necessitats bàsiques del dia a dia: la familia, el treball, la parella, l’aliment, etc. No ho tenim gens fàcil per aconseguir temps lliure i poder, per exemple, reflexionar. Reflexionar sobre la sensació del perquè ens limitem a seguir una linia, que no saps qui l’ha pintat i que la segueixes sense saber ben bé el perquè ni a on et portarà. I te’n refies! Mentres la nostra integritat física i el plat a taula no estiguin amenaçats, ens conformem.
Teniu 5 minuts per reflexionar? Bé!
La llei diu que: no conèixer la legislació vigent no t’eximeix del deure de complir-la. M’agradaria, per tant, que coneguéssiu un article de la Constitució Espanyola de l’any 1978 (vigent a dia d’avui):
“Artículo 8: Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.”
I també, quelcom que em deixa glaçat, un article de la “Ley Orgánica del Estado” de l’any 1967, en plena dictadura franquista:
“Artículo 37: Las Fuerzas Armadas de la Nación, constituidas por los Ejércitos de Tierra, Mar y Aire y las Fuerzas de Orden Público, garantizan la unidad e independencia de la Patria, la integridad de sus territorios, la seguridad nacional y la defensa del orden institucional.”
Diuen el mateix, sí. No s’hi troba un canvi ni en el fons ni en les formes. Ambdòs articles conformen una posició frontal i armada en contra de l’opció d’un poble al seu dret a decir de forma democràtica i pacífica. L’evolució cap al respecte de les diferències brilla per la seva absència. Pel que sembla, la Llei Española és inamobible en aquest aspecte, ja sigui estan en un règim dictatorial o que s’avançi cap a una “democràcia”.
Així doncs, si torcem el cap a banda i banda de la linia que ens han traçat, ens trobariem una linia de color vermell, color de l’advertència. -L’heu vist?, perquè jo no goso girar el cap, prefereixo viure en la ignorància.
Us deixo que tinc pressa, haig d’anar a comprar el pa.
Oriol Espinosa i Llorens
Granollers (Vallès Oriental)
