El projecte de decret pel qual es regula la prolongació voluntària fins a 75 anys de la permanència al servei actiu dels professors universitaris, pot acabar produint els efectes contraris als que suposadament es busquen. És evident que la capacitat acadèmica i científica no desapareix amb l’edat; molts cops és el contrari. Per tant, l’aprofitament del potencial sènior a la ciència, en l’educació i en moltes altres esferes suscita una qüestió a resoldre: permetent complements variables a la pensió en base a productivitat científica, millorant la figura ja existent de l’emeritage acadèmic. Però com em diu en un correu un amic professor que té seixanta anys: “cal facilitar la renovació. La universitat no ha de resoldre el problema personal de tants privilegiats que els agafa fred de peus quan veuen que perdran sou, poder i privilegis. No a la gerontocràcia, quan hi ha tants joves preparats que han d’esperar a la quarantena per tenir plaça fixa. La proposta és absolutament insostenible i insolidària en els temps que corren. L’única cosa que volen és convertir en vitalici un sou que quintuplica el dels joves”.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/10/03/vitalicis/519467.html
