El segle XXI que s’acaba d’encetar, passarà a l’historia per haver clausurat el desenvolupament progressiu del segle XX, i per haver donat pas al revolucionari esdevenir de les noves tecnologies, per poder combatre les deficiències, que l’especulació progressista del segle XX provocà .
(No dic de tot el planeta , perquè en aquest , hi ha molts milions d’éssers humans , que passen gana, set , fred i calor , que son víctimes de malalties , que estan condemnats a la mes inhumana indiferència i insensibilitat per part dels països que ja soc anomenat desenvolupats; esperem que el segle XXI sigui mes solidari , i les noves generacions s’instrueixin sobre lo bo i lo dolent del passat, per respectar els drets de tot ésser humà.).
Hem encetat el segle XXI amb una saturació fins i tot caòtica , del parc automobilístic arreu dels països desenvolupats , que la producció i consum d’energia , ( principalment del petroli), que esta provocant un escalfament del planeta , (segons els científics), i degradació dels territoris per la construcció de grans infrastructures viàries , que cada cop es mes difícil la coordinació del benestar social amb l’eficàcia del sistema; aquest excés de consum energètic , ja esta afectant als sectors mes empobrits , perquè el progrés permet transformar llegums i vegetals en energia aplicable a la substitució del petroli.
Davant de tot aquest cúmul de circumstancies que soc incapaç de definir , (però que existeixen), i que han provocat aquesta crisis, que les altes esferes del capitalisme atribueixen a accions i situacions poc entenedores, però clares per part de la majoria dels ciutadans del mon, tota vegada que durant molts anys, tothom ha gaudit de beneficis , i tot de cop, l’economia mundial trontolla , com si s’hagués tallat amb un ganivet, vol dir que els diners algú sap a on son , i de qui son , però el poder es tant corrupte, que fins i tot es vol fer que la gent combregui amb rodes de molí, donant mes poder als bancs.
Aquest segle XXI, a de ser el nou revulsiu , si els propers governants d’arreu, son capaços d’entendre que el cicle de l’automació privada , a tocat sostre, i que s’han de potenciar els transports públics i col·lectius , tant si son ferroviaris , o qualsevol altre tipus de mitja ; però no es pot continuar amb aquest sistema tant deficient de comunicació viària i ferroviària . Davant d’aquesta perspectiva de futur , crec que es el moment , (principalment al nostre país), que els respectius governs posin fil a l’agulla i es comenci a fer noves vies de ferrocarrils , millorar les que tenim, amb la construcció de nous equipaments i maquinaria , que seria la forma de que moltes de les empreses que ara entren en procés de dificultats , poguessin reestructurar la seva activitat amb el suport que al govern li correspon donar; perquè es el diner públic que ha de fer reaccionar un país , i no la banca privada controlant els avals del govern , que es diner dels ciutadans, que a sobre tindran de pagar interessos per enriquir al que mes te, sense haver solucionat cap problema que permeti millorar les perspectives de normalització i creixement.
