Algún dia sabren la veritat sobre la mort del Fiscal Genaral de l'Estat espanyol a Buenos Aires ? Jo penso que mai ho sabren d’una forma científica. Què descansi en pau. El que queda clar és que era una persona amb una mentalitat política del segle XVII, que ja havia fet unes grans serveis a l’Estat espanyol, com molts dels que apliquen, amb mentalitat de violència antiga, al poble català l’article 155 de CE per intentar buidar de contingut les competències del govern català i per anihilar, per sempre, la nostra estimada llengua catalana.
No hi ha dubte que si s’hagues consolidat la República catalana hauria significat una gran bany de sang i milers de víctimes, la mentalitat de violènca antiga dels segles XVII i XVIII s’hagués posat en marxar d’una forma inmediata. Recordeu que va passar l 1936-1939 i durant 40 anys de franquisme. I Europa no va moure ni un dit. Això ens hauria de servir d’experiència històrica als catalans per poder actuar d’una altra manera si tenim alguna altra oportunitat.1/.Els catalans hem de deixar, per sempre, a una banda, la nostra maleïda candidesa politica. La vida és dura, però la vida politica encara ho és més. Els catalans hem de teir molt més compte que tenim poca experiència política, durant molts anys ens hem dedicat als negocis( els qui ha pogut ) i al treball i hem dedicat poc temps a la política. Ara hem copsat les funestes conseqüències . 2/. Ja no ens podrem refiar mai més de l’actual Europa (UE). Una Europa molt burocràtica, molt prostituïda per les elits econòmiques in ternacionals i totalment insensible a la justícia social. A més, dominada per una mentalitat d’imperis neocolonials, contra els veritables, i històrics, pobles d’Europa; és a dir, una maltissa uniformització com a la Unió Soviètica; però amb la diferència que a l’URSS s’aplicava un comunisme estalinista i la UE es fa un capitalisme salvatge neoreaccionari, molt despietat.
En síntesi, en un combaat dur -polític, econòmic, social i històric- entre una violència antiga castellana i castellanista (ara ultranacionalista espanyola) i una candidesa política catalana, sempre en sortirem derrotats . Cal adquirir molta més fortalesa psicològica i espiritual. És molt necessari que el poble català es rearmi ideologicament i que es repolititzi de debò, altrament sempre serem uns vulgars esclaus .
