Us reprodueixo un article sobre Violant d’Hongria, publicat a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta l’octubre del 2010.
El 9 d’octubre de 1238, els catalans entren triomfalment a València. I, en les negociacions amb Zayyan ibn Mardanix per la capitulació de la ciutat, hi ha jugat un paper molt rellevant Violant d’Hongria.
Tres anys abans, Jaume I l’havia triada com a esposa, entre altres raons perquè era filla dels reis d’Hongria i néta dels emperadors de Bizanci. Ara, a més, durant els darrers mesos de la interminable campanya valenciana, també ha demostrat altres virtuts, fent costat al rei amb una gran determinació i intel•ligència. Així, en el Llibre dels fets, el mateix monarca explica que ella no només va ser la primera persona a qui va informar de l’inici de les converses amb els musulmans per la rendició de la capital del futur regne, sinó que li va preguntar explícitament “si a ella bo li semblava”. Fins al punt que, en el tram final del procés, la delegació cristiana només està formada per Jaume, Violant i un traductor. I, tot just abans de signar els acords, el Conqueridor torna a repassar-ne tots ells detalls amb la reina.
De forma similar, tot just abans de la conquesta de Xàtiva, el rei reuneix una mena de “consell de guerra” format per Hug de Folcalquer, Guillem de Montcada, Eximèn Peres d’Arenós i la mateixa Violant, a qui cavallerosament tots cedeixen el primer torn de paraula. I, quan ella acaba la seva intervenció favorable a conquerir la vila d’una vegada per totes, Folcalquer (mestre de l’orde de l’Hospital) es limita a dir que “No hi diré plus, que bon consell ha dat la regina”.
Posteriorment, Violant també juga un paper determinant en acords internacionals tan importants com el tractat d’Almirra amb Castella (1244), i en les diferents versions dels primers testaments de Jaume I. I, en les projectades particions del regne, intenta sempre afavorir els fills propis i enemistar el monarca amb l’infant primogènit Alfons, fill del primer matrimoni d’el Conqueridor amb Elionor de Castella.
Violant és, doncs, una dona de talent i de caràcter que, malgrat les amants que el monarca no deixa de tenir durant el matrimoni, esdevé un dels consellers més valuosos i amb més influència sobre el sobirà, amb una notable empremta en la política de la Corona d’Aragó.
Vetllarà fins a la mort el fill menor, l’infant Ferran, qui, probablement, li encomana la seva mateixa malaltia. I el destí voldrà que Violant mori al santuari de Salas, a prop d’Osca, un altre 9 d’octubre, en aquest cas del 1251, el mateix dia que es compleix el tretzè aniversari de la conquesta de València.
