Vint-i-set dies més quatre, en vaga de fam pels drets lingüístics

 
 
            Jaume Bonet va arribar al límit de les seves forces i aconsellat pel metge que l’atenia i per la Junta Directiva de Jubilats per Mallorca, va accedir a abandonar la vaga de fam i el recinte on havia estat durant el temps de dejuni, el dia que feia vint-i-set que l’havia començada. La seva intenció era no abandonar-lo i començar el període de recuperació allà mateix, però va comprovar que hauria de cercar un lloc tranquil com és la pròpia llar, per fer una llarga recuperació, ja que durant les primeres vint-i-quatre hores el seu cos només va admetre uns pocs centímetres cúbics de brou de verdures. Esperem que vint-i-set dies més siguin suficients perquè hagi recuperat l’energia que li correspon i que no li quedin seqüeles a cap part de l’organisme.
           
            En Jaume Bonet pot estar ben content, ja que l’exemple de dignitat que ha donat a quasi tots els habitants de les Illes Balears, dels Països Catalans i de la resta del món ha estat immens. Ha despertat consciències adormides, ha estat un gran toc d’atenció sobre el mal que els dirigents i governants del PP volen fer a tot un poble. Les 50.000 persones que varen acudir a manifestar-se el 25 de març pels carrers de Palma, representaven el poble. Hi va acudir gent de tots els pobles i de Ciutat, hi havia gent de totes les classes socials, de totes les edats, i de tots els partits polítics. Fins i tot hi havia un expresident de la Comunitat Autònoma i del PP, el Molt Honorable Cristòfol Soler, que acudia a aquesta manifestació a causa de la seva disconformitat amb la política lingüística del Govern del PP.
 
            En Jaume bonet i Jubilats per Mallorca saben (sabem) que la consciència d’uns quants diputats del PP, que han de votar contra la llengua oficial i pròpia de les Illes Balears, ha quedat realment submergida en un mar de dubtes. Dubten si han de creure els falsaris que diuen que no es farà cap mal a la llengua, eliminant el requisit (ells en diuen imposició si no es tracta de l’espanyol), i valorant la llengua com a mèrit (ells diuen que produirà estimació, però ho diuen parlant en espanyol). Aquests diputats del PP, que votaran contra la llengua que varen mamar, hauran de viure amb remordiments de consciència durant la resta de la seva vida. El poder i els diners que els suposa el càrrec que ocupen hauran de compensar la traïció que han fet al seu poble. Esperam que n’hi hagi més d’un o una que pensi bé què és el que li manen fer.
 
            Però la lluita no s’ha acabat. Un poble que té la raó i no l’han fet desaparèixer del tot, ni han tingut el poder de alienar-lo completament, plantarà cara sempre. Jubilats per Mallorca podrà decidir que abandona aquesta acció i que es posarà a estudiar-ne d’altres per defensar la dignitat i l’orgull que representa per al poble de les Illes Balears, la seva llengua, la seva cultura, la seva identitat, la seva història i la memòria de tots els seus avantpassats. Però en aquests moments ha decidit continuar la lluita en el mateix sentit. Remoure la consciència dels que han estat anestesiats pel seu propi partit, i per tant, la vaga de fam continua. Ja fa quatre dies que el company Bartomeu Amengual es troba a Can Alcover sense ingerir aliments de cap tipus. Bartomeu és una persona senzilla, diu que és d’un poble petit, ha dedicat tota la seva vida al comerç, i se n’ha adonat del genocidi que intenten dur a terme els governants del Partit Popular. Per això està en vaga, perquè creu que és necessari defensar els nostres drets lingüístics, defensar la llengua pròpia de la comunitat lingüística històrica que viu en aquesta terra. Per això, mentre el seu cos aguanti i Jubilats per Mallorca ho cregui convenient, Tomeu Amengual continuarà aquesta llarga lluita que ens ha tocat haver de viure.
 
            Han passat vint-i-set dies de vaga d’en Jaume Bonet i quatre d’en Tomeu Amengual i sabeu quina ha estat la reacció dels dirigents del PP, que s’han guardat com de caure d’anar a visitar-los? Han dit que això que fan els vaguistes de fam és un xantatge, que si ells han de fer res és visitar els que pateixen fam però no els que la fan perquè volen, que això és defensar ideologies que van contra la democràcia, que hi ha altres maneres democràtiques de protestar, que tenen majora absoluta, que varen guanyar el poder a les urnes, i etc., etc., etc. Creim que arribarà el dia que hauran de passar comptes davant el poble que ara traeixen, davant el poble que volen exterminar, i aquest dia, s’adonaran que els comptes els hauran sortits errats. Amén!