En democràcia i en temps de pau, per assolir la independència han de confluir quatre factors: una gran mobilització popular, l'hegemonia intel·lectual, la majoria social i una majoria parlamentària i un govern que tinguin com a objectiu central i immediat la independència.
Ho tenim? Només en part:
–Fa anys que vam assolir l'hegemonia intel·lectual enfront del patètic unionisme, limitat als sentiments i a l'amenaça.
–Tenim una majoria social consolidada, com mostren totes les enquestes.
–Tenim sobretot una mobilització popular fortíssima i sostinguda.
–La casta política, però, no ha endegat un procés d'independència.
La majoria parlamentària de CiU i ERC que avui governa a Catalunya no es compromet, en el seu 'pacte per la llibertat', a fer la independència, sinó a exercir el dret de decidir (concepte que no existeix) per tenir un estat propi (concepte que tampoc no existeix) a través d'una llei de consultes que el parlament va tramitant a ritme caribenc de fa més d'un any i mig, que no servirà de res perquè quan l'aprovin serà immediatament suspesa per l'estat espanyol.
Continuen distraient-nos amb comissions, consells, comitès, paraules boniques i bons sentiments, però CiU i ERC ja han incomplert la primera acció a què es van comprometre: aprovar al parlament abans de l'1 de juliol de 2013 la convocatòria de referèndum i la pregunta.
Mentrestant, el país se'ns enfonsa en tots els aspectes: econòmic, social, lingüístic…, i l'escanyament espanyol no té aturador: inoperants Junqueras i Mas, Espanya ens roba més.
Podem dir que som en un procés d'independència? Sí el social, però no el polític, que només s'engegarà si s'anuncia i s'aprova al parlament que volem constituir-nos en estat independent, i s'estableixen els procediments i el calendari: si CiU i ERC presenten i voten la data i la pregunta del referèndum.
Però, tot i la tebiesa i les tergiversacions de CiU i ERC, tenim la força d'un poble que sí que ho veu clar, i cal que torni a sortir al carrer aquest 11 de setembre, a la Via cap a la independència i a les manifestacions. Ho ha de fer no solament per tornar a dir al món que volem ser independents, que som un sol poble i que anem tots junts; sinó sobretot per exigir a CiU i ERC que recullin i compleixin la voluntat del poble anunciant tot seguit la data i la pregunta del referèndum d'independència, i que es comprometin a convocar-lo i a fer-lo el 2014, sigui què sigui que pugui dir o fer Espanya.
Encara que alguns ho vulguin –d'ací i d'allà–, la nació no s'acaba al Sénia, sinó més enllà. Per això el dia 11 de setembre seré al Maestrat, fent via amb els catalans del nord i del sud que volem la independència de tota la nació. I no pararem fins a aconseguir-la.
