Vergonya de governants

 
            Ja sé que tot és del color del vidre de les ulleres amb què cadascú miri. Que més de cent mil persones omplen els carrers i avingudes de Palma pot significar poca cosa per persones que tenen la poca comprensió que acaben de verificar devers Europa. A poca comprensió lectora dels adults, poca comprensió o nul·la del que signifiquen 100.000 persones a una manifestació. A vegades, la poca comprensió lectora serveix perquè els votants no se n’adonin que un partit com el PP incompleix el programa electoral. No els convé gaire que es pugui millorar aquesta comprensió, perquè llavors els manifestants podrien ser 200.000 i els votants no arribar ni a la meitat. S’ha d’anar alerta amb el vidre de les ulleres i amb el nivell de comprensió dels adults i les adultes.
 
            La poca comprensió lectora, l’oral i la general són necessàries i imprescindibles per poder actuar a cegues i obeir les ordres superiors, que com més poca-soltades siguin, millor. D’aquí que és molt important tenir una tropa d’inútils que pugui ser controlada en el Parlament i en el Govern, que siguin capaços de dir molts de disbarats sense adonar-se’n o fent teatre i espectacle, i que siguin capaços de fer-ho com si fossin col·laboradors d’un programa de Tele5, on es creuen que han descobert que els pebres de cirereta són insectes voladors.
 
            És per això que quan vos trobeu amb aquestes persones i amb les seves obres, no vos heu de trastocar si de tant en quant els surt algun til o alguna espifiada vergonyosa, que no els fa pujar els colors de la cara. Si no vos queda més remei que dialogar amb aquestes persones, feis-ho sense esperar que mentre duri la simulació de diàleg, recobraran gens el seny ni la comprensió, perquè no en tenen. Només quan els de dalt vegin perillar la seva pròpia cadira, serà quan actuaran i aquells poca-soltes seran descavalcats i retornats al seu lloc d’origen, d’on no els corresponia haver marxat.
 
            No saben d’on són, ni d’on vénen, ni cap a on van. Han perdut la brúixola i desconeixen on és el nord; per això topen i topen contra la paret, contra un mur. Com que no saben qui són, utilitzen la Cambra parlamentària per a inventar-se la seva identitat. Pensen que són espanyols, perquè ho diu la Constitució o perquè ho diuen quatre col·legues seus, o perquè ho diuen una munió de cavernícoles de la seva corda. Com que ara ja són espanyols i estan orgullosos de ser-ho, ara parlen espanyol i obliden la llengua dels padrins. Segons el president, parlen la llengua dels seus padrins. Pobres padrins i padrines, si aixecassin el cap! Però la seva tasca en els llocs de comandament, allà on haurien de prendre mesures per superar la crisi i per a tornar l’estat del benestar que s’ha robat al poble, consisteix a dir, quan hi ha vaga indefinida, que són quatre rates els qui la fan, però després prenen decisions com si tothom estigués en vaga; i si veuen banderes quadribarrades, han de dir que són banderes desconegudes, i si duien una estrella, que, a més, són perilloses. Que no tenen res a veure amb la que ells han deformada, però sense poder esborrar-li les quatre barres. El seu nivell de comprensió no augmenta.
 
            Els incomoda el fet que molta gent del poble recordi qui és, d’on ve, cap a on va, quina és la seva llengua i qui són els seus conciutadans. Quan se n’adonen que molts han descobert que les seves arrels provenen de Catalunya, que són Catalunya, que no són Espanya, que són catalans, que no són espanyols, s’enfilen per les parets i maquinen, sense comprensió, allò que poden fer. La gent del poble intenta superar tot el que s’ha volgut entortolligar, els fets reals i la història, i per això se’ls ocorre parlar de País Català, de Països Catalans. Aquells que no saben què és la vergonya creuen que se’ls ha escapat la invenció de les mans i acuden corrents a afirmar en el Parlament que els Països Catalans no existeixen. La seva incomprensió és tan gran que no són capaços d’entendre, que el fet que es posi aquesta qüestió en dubte significa donar-li carta de naturalesa. Existeixen multitud d’exemples que ho demostren. Si quan eduques, negues les evidències, les reafirmes. Vergonya de governants!