“Vergonya cavallers, vergonya”

ÉS UNA VERGONYA, que el Parlament Europeu toleri asseure's en una de les seves vicepresidències Vidal-Quadras, que després de dir últimament moltes bajanades i proferir insults i injúries contra Catalunya i els catalans, encara tingui l'atreviment de dir que Espanya “aturarà físicament” un referèndum que qualifica d'acte “criminal” i avisa que la policia retiraria les urnes. 

I aquest personatge pertany a un parlament, que suposadament és democràtic? I aquest parlament, permet que un pallasso, un provocador i poc seriós personatge ocupi una de les seves vicepresidències? Què espera aquest parlament per a foragitar a Vidal-Quadras?

També em pregunto: n'hi han molts al Parlament Europeu d'aquests personatges antidemocràtics i predicadors de l'odi i la violència? Si és afirmatiu, ja em direu per què serveix dit parlament i totes les lleis, normes i articles que deuen dictar i potser parlen de democràcia. Poden parlar de drets humans, de llibertats, de democràcia, però mentre consentin personatges com Vidal-Quadras, tot és comèdia i mentida. Això sí, a les eleccions europees, ens predicaran la importància d'anar a votar, en nom de la democràcia.

 

Tot aquest odi contra Catalunya, de Vidal-Quadras -amb tot que ell és català de naixement- potser ha sigut el cultiu que anat arrelant en el seu interior, i que deu provenir dels gens dels seus avantpassats del segle XIX, que es dedicaven a traficar amb esclaus. Potser pensa Vidal-Quadras, que els catalans som els seus actuals esclaus i pot sotmetre'ns, com ho va fer la seva família als esclaus d'aquells temps? Està molt equivocat! Estem al segle XXI, i sembla mentida que tot un llicenciat en Ciències Físiques i un catedràtic en Fìsica Atòmica i Nuclear, no se n'hagi donat compte dels temps que estem vivint i pugui dir tantes bajanades, (només cal donar una ullada al seu blog i és per a llogar-hi cadires). Tan fort és el seu odi i ressentiment?

Encara li faria una pregunta més a Vidal-Quadras. És feliç? Una persona que a dins seu hi hagi arrelat aquest odi i ressentiment i el traspuï enfora cap als seus conciutadans, em costa creure que pugui ser feliç.

 

ÉS UNA VERGONYA, que en un govern elegit democràticament ( i ara parlo del de Madrid), hi tinguin cabuda uns ministres maldestres  jugant a governar, per veure qui diu la barbaritat més gran sobre Catalunya, juntament amb tota la cort de corruptes que els hi  fan el gara-gara per tapar-se mútuament  tots els tripijocs. 

Molts ministres del govern són de procedència franquista i pertanyen a l'Opus Dei. Amb aquestes dues condicions, de pertànyer a idees dictatorials i a una secta retrògrada, que se'n pot esperar? Tornar a temps passats, recuperar el centralisme perdut i voler controlar des d'una òptica de malànima, el màxim possible del poc que en el seu dia van traspassar al govern de la Generalitat.

 

I així és, com surten personatges sinistres i retrògrades com Aznar, en Montoro, i en Wert; de poc carisma com la Cospedal, la Mato i la Pastor; de poc saber estar i minsa comunicació com en Rajoy; de perdonavides com la Soraya; del impresentable Margallo que sembla que en el seu vocabulari només existeixi una paraula: prohibició; del líder sindical de la policia nacional, insultant als catalans i passant papers sense autor ni signats a El Mundo per perjudicar les eleccions catalanes; de l'antic fiscal contra la corrupció, Jiménez  Villarejo (creu Sant Jordi i proper a Iniciativa Catalunya Verds), publicant un article dels més demagògics contra el dret de decidir dels catalans, que ha fet les delícies junt amb ICV, del PSC i C's.; de militars que volen enviar els tancs contra Catalunya, per què encara no han llegit (què coi han d'haver llegit!) i entès (què coi han d'haver entès), que la democràcia és una doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern d'una nació; de periodistes de la Cope, de Intereconomia o de Telemadrid, on cada vegada que parlen de Catalunya i els catalans, se'ls hi deu regirar la bilis, doncs de persones que raonessin amb un mínim de intel·ligència i sabent de què parlen, no haurien sortit de la seva boca les bajanades i mentides que han estat escampant durant molts anys a través de les ones; d'una colla de saberuts que s'ajunten per dictaminar que una llengua de més de mil anys no pot tenir les seves variants locals, i que “a força d'estudi” com a bons “filòlegs”, decideixen inventar-se un nom estrafolari i estrambòtic per anomenar aquesta llengua. Etc..,etc…i la llista no s'acabaria mai.

 

ÉS UNA VERGONYA, que el primer manaia d'aquest país que anomenen Espanya, digui frases com: “La justícia és igual per a tothom”, quan veiem que aplicant aquesta sentència -en mal dia i mala hora pronunciada- a la seva pròpia família, és una fal·làcia que no s'aguanta per enlloc i que ni ell s'ho creu, al tenir filla, gendre, cosines i altres que sortiran, imputats fins a les orelles per delictes, que els humans comuns paguen amb multes i amb presó, però ells, privilegiats i que gaudeixen d'unes preferències de la justícia “igualitària”, demostren que els de dalt també menteixen i fan trampes.

Com també és una vergonya tota la justícia, sigui la dictada pel tribunal suprem o pel tribunal constitucional, ja que encara que ens diguin cent mil vegades que en aquest país, el poder judicial està separat del poder legislatiu tots sabem que estem davant d'una altra fal·làcia.

Des de fa temps veiem com cada dia, la premsa, la ràdio i la televisió ens expliquen casos de corrupció de tota mena, i les acusacions escrites i presentades davant del jutge, els judicis i els possibles recursos, s'allarguen mesos i mesos fins perdre's en l'oblit. Cal recordar el cas Palau, el cas Gürtel, el cas Undargarin, el cas Bárcenas? La justícia es practica,encara que sigui tard, pels desgraciats que ningú coneix, però pels coneguts i gent famosa només es predica i no va més enllà.

 

ÉS UNA VERGONYA, que a nivell mundial quasi ningú sap el que ens està passant amb la famosa crisi, però al escoltar els economistes, predicadors del segle XXI, tots tenen la solució i saben el que s'ha de fer per sortir d'aquesta crisi. I doncs? A què juguem? Qui vol enganyar a qui? Uns diuen tenir la solució i els altres no volen, pels seus propis interessos, que sortim d'aquest atzucac? Algú deu saber la veritat de tot plegat? 

Però una cosa és evident: el que sabem i palpem els ciutadans del carrer i vulgars contribuents, és l'atur galopant, les retallades dels sous als funcionaris, les retallades de moltes coses que abans teníem, la congelació de la pensió dels jubilats, que els bancs deixen gent sense recursos al carrer i malgrat la crisi guanyen diners a cabassos; però com que no som cecs ni estúpids, també veiem que el menjar, els serveis, i el IVA van pujant sense fre ni aturador; com també veiem que hi han diners per a donar i vendre als bancs per ajudar-los. És ben bé el joc dels disbarats! Ens deien i predicaven que els bancs eren per ajudar a les empreses, per a prosperar i poder crear llocs de treball i també per ajudar a la gent, per aconseguir prosperitat i benestar, i ara ens trobem molta gent sense feina i que tots plegats hem d'ajudar als bancs, i cada dia podem comprar menys coses, mentre la prosperitat i el benestar en gaudeixen cada vegada menys gent.

 

ÉS UNA VERGONYA, que a Catalunya escoltant i llegint totes les notícies que ens arriben de Madrid, ens distraiem amb discussions eternes i inútils, en reunions i comissions sense solta ni volta per no arreglar res, en acusacions i honorabilitats que mai se sabrà si són certes, en demanar dimissions cada dia de persones que no ens cauen bé, en declaracions de cara la galeria que fan bonic però que el vent s'endurà, en prometre'ns un futur de llibertat, quan veiem que molts polítics que ens han de dur i guiar cap aquesta llibertat, no hi creuen.   

Mentre, allí van dictant lleis i normes que volen aplicar-nos per anar aprimant la nostra autonomia i quan els nostres polítics ho vulguin redreçar no hi seran a temps. Fa uns dies vaig escriure un article citant les paraules que va dirigir el filòsof romà Titus Livi als seus conciutadans “Per la triga llangueixen els nostres afers”.

Això és el que està fent el nostre govern de la Generalitat – que dit de passada és el que sempre han fet els polítics catalans- deixar llanguir l'afer de la sobirania, entre molts d'altres afers. 

No veig l'actual Mas, com el de després de la gran manifestació de l'onze de setembre, sinó en un estat de decaïment i falta d'energia. Falten uns quants cops de puny sobre la taula, per respondre a tantes amenaces, insults, calumnies i prohibicions. 

Senyor President, senyors consellers i diputats facin el favor de deixar els seus egoismes i les conveniències dels seus partits a un costat i lluitin per Catalunya i per la seva independència! 

 

No m'agradaria tenir de recriminar contínuament i durant molt temps, l'actitud passiva i l'aire llangorós dels nostres polítics, amb el crit de: VERGONYA CAVALLERS, VERGONYA!!