Violència és una de les paraules més recurrents en l’escrit d’acusació de la fiscalia contra els líders del procés. Violència contra Guàrdies Civils l’1 d’octubre, violència a la conselleria d’Economia el 20 de setembre… De fet, una de les frases més impactants de tot l’escrit és que el Govern i les entitats són responsables d’un “aixecament generalitzat, esquitxat de força, agressió i violència”. I per exemple, una de les ‘perles’ de l’argumentari per incriminar Jordi Cuixart és que va dir ‘no pasarán’ el 20 de setembre. Cosa que el ministeri públic interpreta com una apel·lació “a la determinació mostrada a la Guerra Civil”.
Tot plegat, frapant. És evident que el Suprem els sentenciarà per rebel·lió, com si haguessin sortit amb els tancs el 23-F o haguessin fet un aixecament militar de l’alçada del 18 de juliol –per cert, cap dels qui hi van participar ha estat mai condemnat ni per rebel·lió ni per cap crim 80 anys després. I la pregunta és: pot ser que tot estigués orquestrat amb antelació? És a dir, volia forçar premeditadament l’Estat un 20 de setembre i un 1 d’octubre per tal de poder tancar els líders del procés per rebel·lió durant dècades?
És un d’aquells secrets d’Estat que potser mai sabrem, o que potser apareixerà en papers desclassificats d’aquí a 60 anys, quan (se suposa que) tot haurà passat… Però havent-ho viscut tot, molts contemporaris a aquests fets no tenim cap dubte: l’Estat porta anys intentant forçar la violència a Catalunya per empresonar gent i, quan no ho ha aconseguit, ha estat el propi estat qui ha portat la violència i està disposat a culpar-los igualment. Una indecència que perdurarà durant dècades, sinó segles. Del 1714 ja fa més de 300 anys, i encara ho estem commemorant.
