L’entrada de Manuel Valls en escena, i la voluntat de ser alcaldable per Barcelona, ho ha sacsejat tot a la capital comtal. Som enmig d’un divendres de fúria que ha vist passar diversos esdeveniments de gran importància. Comencem però per la notícia de la setmana: la investigació periodística que ha filtrat tot de correus de jutges i treballadors vinculats a la judicatura espanyola estatal, penjats en una espècie de fòrum de treball, des dels seus respectius correus corporatius durant el període del referèndum de l’1O. Hi ha comentaris de tot tipus, dins de l’espectre de l’acusació contra l’independentisme. Els recomanem una lectura exhaustiva dels reportatges que, per exemple, s’estan publicant a El Món. La qüestió ho transcendeix tot, i els informatius catalans han obert amb aquesta notícia. Ara bé, més enllà de la frontera de l’Ebre, ni piu d’aquest escàndol majúscul. En el sentit contrari, la notícia estaria omplint portades, articles, tertúlies… resulta no només indignant sinó també molt frustrant viure en un Estat que discrimina la ciutadania d’aquesta manera i, a més, escomet contra els mitjans que intenten anar una mica més enllà, o almenys donar veu als dos bàndols. Obrin els ulls, si us plau!
I com els anunciàvem al principi, l’altre gran tema de la setmana i que ens ocuparà els mesos vinents: Manuel Valls ja té decidit que es presentarà a Barcelona i, malgrat la seva devaluació a França, està clar que tothom li guarda el respecte merescut, fins a tal punt que els partits estan començant a preparar relleus als candidats que ja havien escollit. I avui, com anunciàvem ahir, ha saltat oficialment el d’Esquerra Republicana: Alfred Bosch. Formalment ha renunciat de manera voluntària, però està clar que això s’ha produït fruit d’un acord amb el partit, que li ha demanat fer el gest, i a sobre demanar el vot per Ernest Maragall en les primàries que celebrarà el partit per escollir nou candidat. Bosch ho ha explicat en una roda de premsa que semblava la del guanyador d’unes eleccions per l’èmfasi que hi ha posat. El ja excandidat s’ha treballat molt la ciutat, i segurament és qui mereixia ara mateix més ocupar el lloc que cedeix. Bosch, a més, era saba nova a Barcelona.
Segurament, la sala de màquines del partit, com comentàvem ahir també, deu haver vist que no en fan prou amb ell per aconseguir superar Ada Colau. L’estratègia deu girar al voltant de passar per davant de l’alcaldessa i que sigui ella la que els hagi d’investir, posant-hi el pedigrí del llinatge d’un Maragall, que suposem es portarà millor amb la comuna. La maniobra ha estat realment estranya i ha deixat a Bosch una mica com un loser, però de maniobres estranyes en veurem més durant els dies vinents. Neus Munté, escollida ja pel PDECat és la següent amb tots els números per ser substituïda, i ja veurem si el seu lloc l’ocuparà Mascarell, o algú de l’àmbit de Puigdemont o del moviment de Graupera i l’ANC. Citem l’ANC perquè avui un dels seus líders, Adrià Alsina, ha plegat del secretariat nacional i ha anunciat que participarà en les primàries del filòsof, si és que mai s’arriben a celebrar. Nosaltres ho dubtem, però els gats vells ja saben que el simple fet de postular-se, sovint, pot ser el passatge cap a un lloc de sortida al projecte final que n'acabi resultant: o sota l’empara de Puigdemont o en una llista a banda. De moment, sembla que l’única cosa que està clara és que Colau repetirà com a candidata, i Jaume Collboni també pel PSC. La resta, tot un misteri.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
