Tard, massa tard. De fet, ha sabíem que passaria el que ha passat i, a més, ho hem denunciat abastament. El govern espanyol no ha volgut aprovar res relacionat amb el Valle de Los Caídos abans de les eleccions i, lògicament, tampoc després. Els havíem dit, per activa i per passiva, que estaven cometent un veritable acte d’irresponsabilitat perquè políticament s’esqueia que prenguessin mesures abans d’anar-se’n (la derrota estava cantada). Encara que ho fessin tard, la qual cosa ja ha estat prou menyspreu a la ciutadania i a les famílies afectades, el PP en el govern s’hauria trobat en un veritable dilema: tirar enrere les mesures que hagués pres el govern ZP (cosa difícil) o tirar-les endavant, malgrat fer-ho a contracor i lentament. Però el ministre Jaúregui ha actuat seguint, no solament d’acord amb la seva visió revisionista del franquisme, sinó conforme a allò que han dut a terme ell i la generació de socialistes felipistes del PSOE d’obviar els forats negres de la Transició. I se n’ha sortit!
Es cert que l’escàndol del Valle de Los Caídos (un cas únic Europa) és tan absolut que, finalment, van haver de crear una Comissió de persones doctes perquè elaboressin unes recomanacions. Són justament les que avui s’han donat a conèixer. Tard, tot sigui dit, per tal que, tal com denunciàvem, no es veiessin obligats a actuar. Val a dir que cada grup parlamentari va estar convidat a presentar noms. Esquerra va proposar l’historiador Ricard Vinyes, el qual, conjuntament amb la Carme Molinero i l’Hilari Raguer, han estat els tres catalans que han participat en l’esmentada comissió.
Valorem positivament bona part del contingut de les recomanacions sobretot les que fan referència al fet que l’indret esdevingui un espai per a la memòria de les víctimes i els morts de la guerra i d’interpretació històrica. No obstant, lamentem que, si bé es recomana el trasllat de les restes del Dictador i de José Antonio Primo de Rivera (val a dir que no es podia esperar altra cosa, donat que avui dia és del indefensable qualsevol altra posició), tot es supedita a la voluntat de l’Església catòlica (Concordat). Aquesta actitud mel•líflua contrasta al llarg de l’informe amb la declaració de la necessitat d’aportar recursos públics a l’Església catòlica per tal que a la basílica (àmbit eclesial) puguin dur-se a terme reformes i reparacions estructurals.
D’igual manera, lamentem que es declari “quasi impossible” l’exhumació de les persones, les despulles de les quals hi són enterrades. Ja en el seu moment Esquerra va reclamar un informe arqueològic.
Amb tot, repetim-ho: pesarà sempre sobre el PSOE i el govern socialista espanyol, després de vuit anys de govern, després d’anys en què han estat empesos per les entitats memorialistes a actuar i els grups parlamentaris de l’esquerra a actuar, haver-se’n anat sense haver fet la feina.
Però, a ells, ja els està bé. Han actuat amb el Valle de los Caídos amb el mateix desvergonyiment que han actuat en la darrera Llei de Víctimes del Terrorisme: reconèixer-ne unes, però no les del terrorisme d’Estat.
Sabent perfectament que el PP governarà uns quants anys i que no farà res, el llegat del PSOE és penós i no té perdó
