Segons les darreres enquestes ERC pagarà tots els plats trencats del darrer Govern de la Generalitat. CiU no li perdona a ERC la formació del govern amb Montilla, el PSC malmet sense vergonya dels republicans malgrat que hi han governat set anys, els nous crepuscles independentistes no paren de carregar contra ERC, i els grans mitjans de comunicació que no ni perdonen ni una.
ERC s’ha convertit en l’ase de tots els cops, ERC ha posat el independentisme en el centre del debat i això no se li perdona. ERC ha fet errors sense cap mena de dubte, errors moltes vegades per estimar massa aquest país, errors per pensar que era possible collar el PSC a la nació catalana, errors per pensar primer en el país que en el partit, errors que aprofiten els poders fàctics per liquidar el projecte que ha fet tremolar Espanya, que ha posat la independència en el desig de cada dia més catalans. També ha fet feina ben feta i sovint poc reconeguda, com sol passar a qui fa de camàlic (Joan Tardà) de la independència.
Ara hem de permetre la derrota d’ERC…? Ara no toca, ara toca una força amb capacitat de liderar el post 28-N, una força capaç de liderar el procés cap a un estat propi. I ERC és la garantia d’aquest procés, ERC malgrat tot, serà l’únic grup parlamentari independentista a la propera legislatura, ERC malgrat tot serà l’únic vot útil per la independència en la propera legislatura.
La victòria cantada de CiU ens porta a més peix al cove, com més gran sigui la victòria de CiU més tardarem a guanyar la independència. A més a més hi ha el perill ben real del pacte amb el PP. Tant sols una ERC forta podrà arrossegar Mas cap a l’Estat propi, una ERC forta és el mal menor, és l’única possibilitat de seguir augmentant el sentiment independentista entre els nostres ciutadans.
Podem estar emprenyats amb ERC, però això no és un motiu per donar la victòria als partidaris d’una Catalunya submisa a Espanya. Ara més que mai fem realitat la dita, “val més boig conegut, que savi per conèixer.” Sense cap dubte ERC.
