La vaga i les mobilitzacions d’aquesta setmana també tenen també un caràcter preventiu. De fet, en aquestes circumstàncies, té un clau valor preventiu.
Davant dels escèptics que justifiquen la manca d’adhesió a l’aturada del dia 29, tot argumentant que la reforma ja és un fet irreversible perquè ha estat aprovada pel parlament espanyol, fem-los saber que si la mobilització és massiva aturarem la reforma de pensions, que encara és a la sala de màquines de la Moncloa.
Que ningú no s’enganyi, quan neguem la urgència de dur a terme la reforma de les pensions ara, no solament ho basem en el fet que les presses no estan justificades atenent al nivell d’ingressos d’enguany a la caixa de la Seguretat Social –malgrat la difícil cojuntura-, sinó perquè sóm conscients també que aprovar-ne una reforma en temps de crisi aguda, de trasbals, de neguits i de pors, facilita entrar-hi barroerament per part de qui pretèn desmantellar-ne el sistema.
La pressa del govern i dels capitals radica en el fet de voler aprofitar la dificultat del moment. Per això, no és casual que es pretengui enllestir l’any amb aquesta reforma i aprofitar l’ofensiva de la reforma laboral. Si la vaga general fracassa, però sobretot si fracassa la mobilització popular al carrer del conjunt de la ciutadania (al marge que s’hagi anat a treballar el dia 29 o no), no hi haurà capacitat de resposta d’aquí a dos o tres mesos quan caigui la patacada sobre les pensions.
Que el sistema de pensions s’ha de reformar és cert, però no pas en un escenari d’urgències ni de desigualtats entre els interlocutors: voler allargar l’edat per a la jubilació, voler incrementar els anys de cotització per accedir a la prestació i pretendre ampliar el període per calcular-ne la quantitat, i tot alhora, és un atemptat de conseqüències catastròfiques per als interessos dels treballadors.
La reforma s’ha de fer sota criteris d’equanimitat social per tal de cercar la viabilitat i la sosteniblitat del sistema, però també l’equitat.
Per això, dimecres, anem o no la feina, puguem fer vaga o no, tothom ha d’anar a la manifestació. Ja ho sabeu, els republicans i els independentistes a les 5 al Passeig de Gràcia cantonada Sèneca. Allà hi serem, no podem faltar-hi, no podem fallar.
