Vaga indefinida… fins quan?

 
            Assistesc perplex al desenvolupament dels esdeveniments en el sector de l’educació, al qual he dedicat de manera activa més de 45 anys de la meva vida. Se suposa que el curs transcorre amb tota normalitat, i que la comunitat educativa està mitjanament satisfeta, després que s’hagin acabat els atacs governamentals contra la llengua, contra els nostres símbols i contra el professorat en general. La qüestió és que a principi de curs existia, i encara existeix, una vaga indefinida convocada, per culpa del mal govern de José Ramón Bauzá. Una vaga indefinida que no s’exerceix des de fa bastant de temps, una vaga indefinida que alguna vegada m’ha fet pensar en una vaga de fam d’una persona, que no la dugués a terme, però que ell digués que la vaga de fam estava en marxa i en qualsevol moment, dejunaria. Per acabar-me de presentar i perquè se’m pugui retreure si som o no capaç d’esser objectiu, he de dir que fa uns quaranta anys que estic afiliat a l’STEI, i que una vegada jubilat, hi continuu estant. Em vaig demanar què devia passar amb l’STEI, quan m’assabentava de les nombroses crítiques que rebia el sindicat, i els sindicats. Però durant uns quants dies vaig tenir oportunitat de llegir les 521 pàgines del llibre, que va editar l’STEI Per l’educació, contra el mal govern. Crònica de la lluita de l’STEI INTERSINDICAL i de la comunitat educativa per una educació de qualitat, i vaig quedar astorat, de la quantitat i qualitat de feina que havia fet el sindicat durant el mal govern del PP. A tots els que tenen dubtes, els recoman la seva lectura. El podeu trobar a http://stei.cat/publica/images/Per_l_educacio_Contra_el_mal_govern.pdf.  
 
           Durant el mes de setembre, la conselleria d’Educació va presentar un acord marc als comitès de vaga, se suposa que amb la intenció que s’avaluàs, i si convenia, es desconvocàs la vaga indefinida. L’STEI va informar els seus afiliats d’aquest acord marc, els va demanar que fessin noves propostes en nom seu o d’algun grup de docents i que finalment votassin si acceptaven o no l’acord presentat per la Conselleria i la desconvocatòria de la vaga indefinida. Varen enviar el seu vot, és a dir, varen exercir el dret democràtic a votar 366 persones; 231 varen votar que acceptaven l’acord marc (63,11%), 100 varen votar que no  (27,87%) i varen votar que s’abstenien 33 (9,02%). Amb aquestes dades, l’STEI va signar el document que permetia la desconvocatòria de la vaga indefinida per part del seu comitè de vaga, esperant que això fos ratificat democràticament a la Mesa Sectorial d’Educació. També ho va fer el sindicat CCOO. A la Mesa Sectorial d’Educació, els sindicats Alternativa i UOB no varen ratificar l’acord, FETE-UGT es va negar a participar en la votació i la majoria per a ratificar-lo es va aconseguir gràcies al suport d’ANPE.
 
           L’Assemblea de docents va organitzar una votació als centres, es va demanar si acceptaven o no l’Acord marc de la Conselleria, es varen posar les urnes a cada centre que ho va voler fer, i varen votar 4.590 docents; 3.192 persones varen votar que no acceptaven l’acord (69,54%), 1.153 varen votar a favor d’acceptar-lo (25,12%), 221 docents varen votar en blanc (4,81%)  i 24 varen ser declarats nuls (0,52%). Per tant, la majoria de docents que varen votar no varen acceptar l’acord. Això ha duit com a conseqüència que el comitè de vaga de l’Assemblea de docents no hagi desconvocat la vaga indefinida i hagi demanat a la Conselleria continuar negociant sobre els punts que varen motivar la vaga i l’Acord marc. Els sindicats UOB, Alternativa i la FETE-UGT també han fet el mateix, demanar que es continuàs la negociació.  
 
           Aquí és quan he fet la meva reflexió. He pensat que si m’hagués trobat en actiu a un centre i l’STEI m’hagués presentat la seva proposta, hauria acceptat que en les circumstancies que m’explicaven i lligant-ho tot a la vaga indefinida, hauria votat a favor d’acceptar l’Acord a la Mesa Sectorial d’Educació. Si després l’Assemblea de docents hagués posat les urnes al meu centre, i m’hagués demanat si acceptava l’Acord amb la Conselleria, hauria votat que no l’acceptava. Perquè una cosa és acceptar l’Acord i una altra és continuar amb una vaga indefinida que no es duu a terme. Què haurien contestat els 4.590 docents si se’ls hagués demanat si havien de continuar amb la vaga indefinida i que aquesta consistiria a fer 2, 3, 4, o els que sigui dies de vaga cada mes? També em deman si serveixen per alguna cosa els organismes com la Mesa Sectorial d’Educació, o el Consell Social de la Llengua o altres de semblants a aquests.
 
           El sector educatiu ha obtingut molt d’èxit sempre que ha actuat unit, ho demostra el fet que hagi estat un dels principals motors del canvi de govern. Ara, amb la major unitat possible, hauria de procurar que aquest Govern actual atorgàs a l’educació la importància que es mereix i acabàs amb els retalls de tota casta que va fer el govern anterior. Segur que existeix seny més que suficient en els sindicats i a l’Assemblea de docents per a aconseguir-ho.