Vaga i insubmissió

 
            Que el partit més incompetent que ha existit mai en el poder és el PP actual, quasi tothom, a excepció d’alguns o molts votants, s’ho creu. Que s’entretenen repetint consignes positives dirigides, siguin vertaderes o falses, sobre la seva actuació és un fet. Quan Rajoy no contesta la carta que li ha enviat el president català Mas, diuen que és perquè està molt enfeinat per trobar una sortida a la crisi. Qui s’ho beu, això? Volen veure brots verds allà on s’ha creat una micoia de feina, gràcies al “tot inclòs” del turisme, amb pocs beneficis per culpa del “low cost”, ideat pels meravellosos empresaris i polítics, defensors del turisme de sol i platja de dia i de les gateres fenomenals, baralles i algun “balconing” durant les nits. On és la sortida de la crisi, estudiada al lloc d’estiueig del president Rajoy?
 
            Aquí, a les Illes Balears, en tenim molts exemples d’aquest turisme barater i destructor que s’ha fomentat des del poder. Els exemples no són difícils de trobar, perquè són diaris, especialment durant els mesos de juliol i agost. Però, així i tot, venen optimisme a doll, que si han reduït l’atur, que si han augmentat l’afiliació a la Seguretat Social, que si el 2014 arribarà una doblerada del pressupost de l’Estat, que si s’ha acabat la desgraciada herència dels socialistes, perquè això sí,:fins ara, tot el que ha anat malament, ha estat culpa dels socialistes. Ja veurem com respirarà aquesta genteta devers l’octubre, quan es faci el balanç dels beneficis o de les pèrdues del “tot inclòs”. Mentrestant transcorre el temps i els nostres governants estiuegen com si res no passàs, com en els millors temps, perquè ells no en pateixen cap de crisi. És molt fàcil dir que ens en sortim, o ens en sortirem, si el qui parla no la pateix. I això passa a totes les conselleries, els responsables han desaparegut i ningú no sap on han anat. Un exemple és el de la Conselleria d’Educació, amb la consellera no entesa en el tema més que qualsevol persona, que no està gens preocupada per una possible vaga i un mal començament de curs. I aquest començament ja és aquí, ja es troba a dues passes, i si no que ho diguin als qui dia 2 de setembre han d’acudir al centre a examinar els qui no varen aprovar el juny.
 
            Què ha fet la consellera quan se li ha demanat audiència per negociar els punts de discrepància i veure si era possible evitar la vaga? El silenci més absolut, un menyspreu als docents i la creença que els quatre polititzats seran incapaços de presentar batalla. Un moviment de mestres i també alguns sindicats han treballat incansables durant les vacances per a preparar una resposta contundent a tota una sèrie de mesures, que molts docents, amb poca i amb molta experiència, saben que provocaran un daltabaix molt gran a l’escola. Ho hem explicat una i una altra vegada. El Govern s’equivoca amb les mesures adoptades per modificar el model d’ensenyament; el govern s’equivoca amb l’opinió que manifesta sobre els docents en general; el Govern s’equivoca quan obeeix cegament consignes de la FAES per acabar amb les llengües dites perifèriques, aquelles que ni a la Constitució no han volgut anomenar; el Govern s’equivoca quan es dedica a limitar la llibertat d’expressió a l’escola; el Govern s’equivoca quan amenaça i penalitza els docents que no fan res més que complir amb les lleis vigents, encara que no sigui el que desitgen els manaies del PP. És aquí on
va com anell al dit aquella frase de Voltaire: És perillós tenir la raó quan és el govern qui s'equivoca. Es veu que volen que es compleixi el significat d’aquesta frase predictiva.
 
            Davant tot això, compareix el secretari autonòmic d’Educació, Sr. Guillem Estarellas” i amolla quatre consignes que s’han anat repetint, quan algú del PP parlava al Parlament, a la ràdio o a la TV o escrivia a algun diari o revista: “La Conselleria està disposada al diàleg si no se’ns exigeix la retirada d’un projecte votat per la majoria”. Per quina majoria? On és el diàleg, si perquè aquest existeixi es posen condicions inacceptables per part dels ensenyants? Quan se l’interroga sobre la vaga indefinida que estan disposats a dur a terme molts docents, contesta que en un 99,9%, la vaga convocada suposa una reacció política a la decisió de la Conselleria i que això s’ha de debatre en altres àmbits. Això significa tirar pilotes fora. Senyor secretari, vostè hauria de saber que una de les maneres d’actuar políticament el poble, durant els quatre anys en què els qui comanden fan el que els ve de gust, és convocar una vaga i dur-la a terme. Sobre els directors suspesos de sou i feina, va dir que haurien d’haver acatat les decisions dels seus superiors. I és aquí quan pren volada la frase de Voltaire. Tant si es fa vaga indefinida, com si es fa puntual, és necessària la insubmissió dels docents davant un decret que provocarà caos a l’escola en general, incompetència a l’alumnat i al professorat i fracàs escolar generalitzat.