Mentre l'executiu aragonès, del PP, aprova la “Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades linguisticas própias de Aragón” per la que es confirma l'atac contra el català que es parla fa segles a la Franja de Ponent deixant-lo com el “Lapao” (Lengua Aragonesa Própia del Area Oriental), i el del País Valencià, també del PP, que va inventar-se fins i tot un diccionari a part per traduir la mateixa llengua, i el de Les Balears, també del PP, el va arraconant impunement, tot això en favor d'una uniformització dels seus territoris a la llengua dominant de l'Estat, a Catalunya s'actua descarada i directament contra el seu moll de l'os, torpedinant, obstaculitzant, minant el model d'immersió lingüística a les escoles, model que és capaç de mantenir l'equilibri social i permet respirar a la llengua pròpia, i que està avalat per la mateixa C.E.
L'assetjament que pateix el nostre país per part de l'Estat és en el tret més diferenciador, com és la llengua, però ve acompanyat d'unes injustícies fiscals mantingudes any rere any i d'un ofec econòmic que, com a país, ens està deixant a carn viva. Saben el que representa Catalunya per España, i que actuant així qui s'en ressentirà més serà ell mateix però els hi és ben igual. S'ho juguen tot en l'intent d'eliminar aquests que s'atreveixen a parlar diferent i sentir emocions diferents. Estan obsessionats i encegats perquè no arriben a entendre que algú els hi pugui qüestionar o discutir la seva imposada unitat. Ni es plantegen asseure's i parlar-ne perquè no hi ha res a parlar.
Ara, ja tots hem de veure que, si nosaltres anem seriosament, ells no es queden enrere… Van atolondrats per la ràbia, però tenen més força. Ho tenen tot molt ben planificat a l'aixoplug de les lleis i acords d'una Constitución Española que, per segons què és sagrada però quan es tracta de cuidar i protegir les llengües reconegudes a l'Estat es pot ignorar, i que a hores d'ara ja és ben evident que és injust, irreal i estèril de resultats, però que s'aferren als articles que els hi va a mida per la seva estratègia per unipersonalitzar fins l'última pedra de la pell de brau. Però, la llengua és passa de pares a fills i contra això fa més de 300 anys que s'hi estavellen i no han aconseguit reduir-la… i segueix depenent de cadascú de nosaltres defensar-la fins l'últim alè. Aquí encara no han aconseguit treure-li la lluentor i així d'immaculada l'hem de traspassar als nostres descendents.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
