L'avançament, per part de les entitats financeres, de diners a compta de futurs cobraments de drets televisius va fer perdre el mon de vista a pràcticament tots els clubs de futbol de primera i segona, gastant-se molt més del que ingressaven o ingressarien creant, així, la seva particular bombolla que, finalment, via Hisenda i Seg.Soc., no fa més que engreixar la bombolla global de l'economia espanyola.
Les xifres astronòmiques que es veuen passejar de club a club, i les que han anat multiplicant per si mateixes uns pocs centenars de futbolistes resulten un autèntic insult a la ciutadania que, per altra banda ho entoma amb més normalitat de la que caldria, i amb molta més permissivitat que d'altres desproporcions o situacions adverses que sofreix.
Ho confirma els 14 milions de persones que acudeixen als camps i els 174 milions que ho veuen per tv, segons dades que aporta l'economista Gay de Lièbana, qui afegeix que a España el negoci del futbol representa el 1,7 del P.I.B. i és a mans de 42 “empreses”. En depenen 85.000 llocs de treball directes i indirectes, i aporta 9.000 MEUR a l'economia espanyola. Cada temporada la RFEF organitza un milió de partits. Cada setmana es disputen a España 30.000 partits oficials que mouen 780.000 fitxes de jugadors i 46.000 tècnics. Sense parlar dels arbitres, que també en son art i part. La RFEF està formada per 19 territorials i te un pressupost de 90 MEUR, dels que 3,5 MEUR li arriben per via pressupostos generals de l'Estat, procedents dels Consejo Superior de Deportes.
…I, precisament, es fixen en els clubs esportius catalans de base… Augmenta la pressió i les inspeccions, carregant-los amb obligacions laborals i fiscals amb les que, si han de oficialitzar el voluntarisme, molts no podran sobreviure, mentre el futbol professional espanyol acumula un deute de més de 3.600 MEUR.
Tot és, més o menys, com el que a la vida quotidiana estem veient, que és controla i vigila fins l'avorriment a qui no pot desviar ni amagar res, en contes de fer-ho on veritablement hi ha la gran bossa de frau i que, posar-s'hi decididament, solucionaria bona part de tots els problemes.
Però, recuperant el tema, cal reestructurar el futbol professional, començant per la mateixa R.F.E.F. i exigir, i controlar des d'ella, una gestió acurada dels Clubs. Abans, però, caldrà una acció decidida amb un pla de rescat que permeti, als que veritablement podrien, sanejar i anivellar balanços. Així, i amb l'esponsorització i els patrocinis, per l'actual i futura situació, cada dia més difícils d'aconseguir, els desbaratats episodis que ja tothom veu dintre de la normalitat, en bona lògica, aniria fent la resta i deixant les coses al seu lloc.
I si la desaparició de l'equip de “handbol” de l'Atlético de Madrid -abans Ciudad Real-, fet a cop de talonari per aspirar a tot, pot ser un avis per a navegants… doncs, més que millor.
Publicat al http://www.reusdigital.cat/
