El lehendakari Íñigo Urkullu ha demostrat sintonia avui amb Quim Torra en una reunió a Vitòria on tots dos han demanat l’alliberament dels presos polítics. Urkullu també ha donat suport al clam per l’autodeterminació català, però des de la barrera i instant el líder català a fer el que ells millor saben: jugar amb la governabilitat d’Espanya i les majories al Congrés per intentar aconseguir alguna cosa. S’ha posat la jaqueta de sobiranista, però només per un dia. El procés obert per un nou estatut basc potser li acaba esclatant a les mans un dia, com li va passar a Artur Mas, i haurà de mantenir aquesta jaqueta permanentment. El temps ho dirà.
Urkullu va ser clau a l’hora d’intentar evitar la declaració d’independència i el 155 en les bambolines catalanes i estatals l’octubre passat. I tot, probablement, perquè no se n’anés tot en orris en la seva intenció d’aprovar els últims pressupostos de Rajoy, que podien tenir unes suculentes partides extra per Euskadi. Ara condemna el 155 i insta Torra a parlar amb Sánchez, però la seva posició inamovible quan li tornarà a saltar pels aires, com l’octubre passat?
Molt probablement, després del judici. De moment, ningú farà cap moviment –Torra ho ha tornat a demostrar avui dient que està “movent tots els fils” perquè Sánchez surti del ‘No’ al referèndum, però és evident que no ho aconseguirà. I, de nou, inevitablement, s’haurà de canviar d’estratègia, probablement després del judici. El dubte és, si pel camí, està disposat realment a preparar el proper embat amb més força humana, és a dir, contribuint a fer passar amb claredat el 50% dels votants independentistes. Aquesta serà la clau de la victòria final.
