Fa uns dies vaig llegir “Ens volen robar Catalunya” (Cayetana Alvarez de Toledo, diputada del PP, a RNE). Que què ?. Que els catalans que volem preguntar-nos quina ha de ser la relació, o no, amb l'Estat, volem robar-lis Catalunya ?.
S'equivoquen els que utilitzen els discursos que no fan més que deixar al descobert el grau de possessió que hi ha en certs cercles, més o menys estesos, que no dubten en aprofitar qualsevol ocasió per exterioritzar-ho de la manera més barroera i poc delicada.
O, dit per la mateixa senyora, que “a España hi ha hagut un dèficit de pedagogia en referencia a Catalunya”. Com si no haguessin tingut anys per aprofitar la política de l'anterior CIU, que s'hi alguna cosa va fer és això, deixant-s'hi la “vida política” intentant-ho… Però sempre els ha convingut més abocar brutícia, sense que les lleis, i els Constitucionals, ho sancionin.
I no ajuda a fer aquesta pedagogia opinions com la esposada per un tertulià en una cadena privada d'àmbit estatal argumentant que si Catalunya segueix sent el motor d'España és gràcies a que te el turisme… En aquest cas, com si això fos el «manà» caigut del cel i ja està. És que no hi ha, o hi pot haver, turisme als altres llocs ?. Altra cosa és treballar-lo i saber gestionar-lo per a treure'n profit, oi ?.
Uns s'equivoquen i els altres fan tard però, mentrestant, les mostres de gran valoració, de gran estimació, i de “desinteressada” admiració, van deixant-se notar.
Amenacen. Entorpeixen qualsevol iniciativa d'evolució. Boicotegen qualsevol demostració de la nostra singularitat, a casa i a l'exterior. Incompleixen tot tipus d'acords signats, tot i que el primer beneficiat seria el conjunt. Es permeten irrompre en plena campanya electoral al Parlament, mitjançant la premsa afí, clar, i aprofiten qualsevol escletxa per esbombar, i maximitzar, qualsevol fet aquí, perquè no es parli dels molts d'allí que estan demostrats i dels que, segurament, falta per demostrar, i que sols les arts del poder eviten que s'hi actuï definitivament.
Segons què surt de Catalunya és anticonstitucional i mereix portar-ho immediatament al TC perquè ho paralitzi, i fulmini, mentre que desprès, si convé, fet pel govern estatal es “col·loca” com llei al Ple de qualsevol divendres. I em vull referir, concretament, al darrer exemple de l'euro per recepta. Compte perquè, per la mateixa “lògica”, ara no vingui el de l'impost als bancs pels dipòsits bancaris.
