No pretenc ni he pretès mai predir el futur. Sent respecte per tots els articulistes que s'atreveixen a fer-ne,de prediccions, encara que moltes vegades s'equivoquin. El que vull fer és expressar el meu pensament, precisament el d'una persona que no entén massa de tàctiques ni d'estratègies en qüestions de política. El pensament d'una persona que no deu res a ningú, que no està sotmesa a la disciplina de ningú, una persona que amb una certa formació fa bastants d'anys que no combrega amb rodes de molí. Una persona, que després de més de setanta anys creu que ha estat capaç de superar l'alienació rebuda durant quasi la meitat de la seva vida i que ha frenat els intents de continuar fent-ho de polítics i mitjans que es dediquen a aquesta labor tan deshonrosa.
Per això, el títol d'aquest escrit resumeix perfectament el que vull dir, el que he pensat quan he vist el seu líder, Albert Rivera, pactant amb el president en funcions, Mariano Rajoy, la seva investidura, per molt que sigui amb l'abstenció o de la manera que hagi de ser. Que “Ciudadanos” pacti amb el Partit Popular a canvi d'unes cadires i vicepresidències a la mesa del Congrés és ben normal, perquè tant els uns com els altres es troben a la dreta de la dreta. Fins ara es poden confondre molt bé. L'únic que els ha diferenciat ha estat el fet que “Ciudadanos” va néixer per intentar eliminar els trets identitaris dels catalans del Principat, i quan recentment s'ha estrenat a Espanya, ha estat ben rebut per la seva ideologia tan propera al PP i perquè lluitava contra els catalans sobiranistes en general. La seva característica anticatalana ha estat premiada per la catalanofòbia existent a Espanya. A més d'aquestes imprescindibles trets, en tenia un que els espanyols votants del PP no solen premiar massa, i era el de ser un partit verge de corrupció, encara que realment no ho sigui tant. Per tant, es presentaven com un partit que faria bandera de la netedat i de la transparència.
Conseqüent amb les seves idees, no deixarien governar, ni donarien suport mai, votant-lo o abstenint-se, un partit que presentàs com a president del Govern Mariano Rajoy, gran responsable dels múltiples casos de corrupció del seu partit, casos estesos per tot allà on governa. Així es varen presentar a les eleccions i els seus votants varen elegir una persona que mai no deixaria governar un responsable de tanta corrupció. En canvi, Albert Rivera s'ha comportat com un dirigent d'un partit antic, de la casta, que ho és, com diria Pablo Iglesias. A la més mínima, ha canviat promeses electorals per cadires, i s'ha desdit. Ara ha pactat abstenir-se a la segona volta, perquè Rajoy pugui esser president del Govern i després està disposat a pactar la futura política econòmica capitalista, ja que els neoliberalistes són els que l'han ajudat a arribar fins on és ara.
Si jo fos estat un votant de “Ciudadanos”, que no ho seria mai, cansat de la corrupció del PP, si hagués estat il·lusionat a veure un president del Govern que no fos Mariano Rajoy, com prometien els dirigents d'aquest partit, i ara comprovàs com els seus representants eren pitjors que els dels partits de sempre, segur que deixaria de votar-los a les properes eleccions, siguin quan siguin. Si a un votant de dretes, se li fa veure que votar “Ciudadanos” significa donar el poder i el govern al PP, segur que votarà el PP directament. Per això, a la persona que menys li convé que hi hagi unes terceres eleccions és a Albert Rivera, que perdria una gran part dels seus votants. Per aquesta raó, a partir d'ara i fins que no surti elegit president Mariano Rajoy, sentireu el líder de Ciudadanos pels mitjans de comunicació que instarà el PSOE a ajudar-lo a fer governar el PP, per evitar una catàstrofe en unes altres eleccions.
I s'aferrarà a una de les seves característiques, no massa diferenciadores, que és anar contra els sobiranistes, uns quants dels quals no se sap què han fet o què han pactat, també per obtenir guanys personals. Per això necessita l'ajuda de Pedro Sánchez. De totes maneres, si el partit pateix, molts dels seus dirigents acabaran ben col·locats o canviaran la camisa sense gaire remordiments de consciència. Això és el que pens i no cal que el temps m'hagi de donar la raó.
