Ningú no podrà aconseguir eliminar la satisfacció que suposa un acte democràtic, decidit pel poble català, encara que sigui contra les lleis colonialistes de l’Estat espanyol. Només una constitució d’un estat no democràtic pot voler impedir el dret a l’autodeterminació. Que troben que un 27% són pocs? Bé, qui ha volgut escoltar les explicacions del jurista López Tena, sap que si només haguessin votat els electors que voten a les eleccions habituals, la participació hagués assolit un 36% i a Osona, hauria fregat el 50%. Per tant, ha estat una participació ben digna, i més si es té en compte que els que han elegit la independència suposen al voltant del 95%. Estan d’enhorabona els organitzadors d’Osona i la resta. Tots hi han posat call de manera voluntària i no han gaudit de les ajudes econòmiques, que es reben normalment, de l’Estat ni de la Generalitat. També hi està la població que ha anat a votar.
Des de les Illes i gràcies a Directe.cat i altres mitjans de comunicació he pogut seguir tot el procés previ al dia 13 i l’evolució de les votacions el 13-D i he tengut una sana enveja. He pensat que una part de la meva nació exercia un dret democràtic, impedit per l’Estat espanyol, i que aquí, a les Illes, encara no es podia exercir. Però al mateix temps he sabut que aquí, crec que un dia abans, al monestir de Cura, es reunien 104 regidors de diferents pobles de les Illes Balears i formaven la plataforma Avançam, que segurament sense pressa, però sense pausa posaran fil a l’agulla per exigir al Govern que faci una llei que permeti les consultes populars. Serà una qüestió de temps que s’hi vagin sumant més regidors, a excepció dels nacionalistes espanyols PSOE i PP, que d’aquests no n’hi va anar cap. El mateix va passar al Principat. Aquesta llei de consultes suposa només que es vagi desplegant l’Estatut. Sembla també que Petra podria ser el primer poble on es fes un referèndum semblant als del Principat. Per tant, és important que una altra part de la nació es mogui. És una fruita que és més madura o més verda, però que un dia o altra es podrà collir i servir a la taula.
Els diaris de tot el món s’han fet ressò de la consulta catalana, s’han fet preguntes i han aconseguit uns quants aclariments. Hi ha més d’un mitjà estranger que ara entén perquè Espanya encara no ha reconegut la creació de Kosovo. Queda molt clar. El que no queda tan clar és que els polítics espanyols i espanyolistes estiguin d’acord que els habitants del Sàhara puguin demanar la seva autodeterminació i nosaltres, no. Bé, ells saben bé per què ho fan, i nosaltres també.
Una qüestió que ha alegrat molt els espanyols és que sabessin que el dia després hi havia discussions serioses entre diferents membres de la plataforma o de les plataformes que han duit endavant la consulta, a Osona, perquè ho havien organitzat d’una manera, la resta, perquè ho havia organitzat d’una altra i el batle d’Arenys de Munt perquè presentava una proposta de consulta per al 25 d’abril, mentre que altres membres de les diferents organitzacions i partits polítics simpatitzants no hi estaven d’acord. També s’ha dit que algú s’aprofitava per fer carrera pròpia i fundar algun partit nou. Supòs que el seny català prevaldrà i no hi haurà més escissions dels independentistes per donar força als que han decidit que volen seguir essent dependents. Les votacions s’han d’estendre com una taca d’oli, s’ha d’aconseguir que el poble català expressi la seva voluntat i s’ha de fer el que decideixi la majoria. Hi sortirem guanyant tots.
