Desprès de les dues, històriques, conferències polítiques de les darreres setmanes- m’estic referint a les de l’Artur Mas i l’Oriol Junqueres celebrades a la capital de la nostra nació catalana- ha arribat l’hora de l’esforç i la generositat, la qual cosa hauria d’implicar, ha d’implicar un acord indispensable per tal d’encarrilar amb garanties el tram del procés més dificultós . A Catalunya ha arribat l’hora de la política en majúscules . A Catalunya ha arribat l’hora de conjugar,amb molta precisió, el seny i la rauxa, per tal de convèncer els indecisos. És el moment de donar un gran pas endavant : de vèncer, per sempre, la malastrugança i la frustració històrica que sempre ha tingut unes funestes conseqüències polítiques, econòmiques i socials per aquest país nostre, tan petit i delicat.
Ara i aquí, tot depèn de nosaltres. No obstant això, també cal esmentar, cal tenir present que Catalunya és un país molt complicat, no només políticament, sinó també socialment, per la qual cosa ens caldrà aplicar grans dosis de política sofisticada; i no només des de dalt, sinó també des de baix. En aquests moments hem de tenir tots una cosa molt clara : no podem perdre aquesta oportunitat . No podem posar en perill l’esdevenidor de Catalunya, ja que un país dependent, com en l’actualitat, cada dia serà de més baixa qualitat social i humana. A casa nostra ens cal superar els personalismes i els messianismes. És el moment d’explicar, acuradament, que la independència és la oportunitat, gairebé única, de poder fer front als greus desequilibris socials que patim que, fins i tot, ens poden desestabilitzar la democràcia. Tols plegats, des dels petits municipis a les grans urbs, hem de treballar de valent per crear un clima de confiança política que permeti, de debò, la unitat sense vencedors i vençuts .
Com deia al principi de l’article, és el moment de l’esforç i de la generositat, a través d’una política ferma i decidida. A hores d’ara, una majoria absoluta de ciutadans de Catalunya, alguns dels quals estan patim molt, no entendrien que no es produís un acord indispensable entre totes les forces que ens han de permetre consolidar tot el camí que hem fet fins ara i assolir un marc polític creïble, que deixi enrere l’autonomisme dependentista . I això ho hem d’aconseguir, amb molta intel•ligència política, amb una aclaparadora majoria- social i popular- que vol veure que els seus fills tindran un futur digne .