Era mig curs 2011-12 quan l'Escola La Bressola va anunciar el tancament d'un dels seus centres a causa de les retallades. L'escollida va ser l'escola de Càldegues, la més petita, que va dir adéu a finals d'aquell curs. Va ser aleshores quan alguns pares i mares van mobilitzar-se per trobar ajuts i obrir un nou centre mentre les mestres s'encarregaven de muntar el projecte i d'organitzar la nova escola. El passat curs 2012-13, l'escola Jordi Pere Cerdà obria les seves portes a Sallagosa, a la Cerdanya francesa, tenint per endavant uns mesos molt complicats, si més no des d'un punt de vista econòmic. Tanmateix, l'escola va funcionar bé i, enguany, les inscripcions de nou alumnat han augmentat. L'únic handicap que presenta la Jordi Pere Cerdà per aquest nou curs és el pressupostari doncs, en ser una escola catalana, no pot considerar-se pública. És per això que, mentre lluita per a què l'estat francès el reconegui i esdevingui un centre concertat, l'escola ha endegat un projecte de micromecenatge, amb l'objectiu de poder pagar els sous de les mestres que, ara per ara, no estan coberts només amb les quotes familiars, que varien segons els ingressos de cada família. També pensen en ampliar el centre el curs vinent. Help Catalonia ha parlat amb la Sònia Ferraro, directora del centre, per conèixer de primera mà quina és la situació de l'escola.
Cal una nova escola catalana a la Catalunya Nord perquè…
Perquè després del tancament de la Bressola de Càldegues, l’Alta Cerdanya es quedava sense escola catalana. És important que a l’Alta Cerdanya es pugui oferir un ensenyament en català i de qualitat, adaptat a les necessitats de la comarca.
Per què creieu que és important que els infants de la Cerdanya francesa parlin el català?
Perquè el català és la llengua que compartim l’Alta i la Baixa Cerdanya. Però després del tractat dels Pirineus, la llengua catalana es va prohibir com a llengua oficial i era menystinguda en l’àmbit popular, amb el conegut “soyez propres: parlez français”. Molts van deixar de parlar-la i es va oblidar. En l’actualitat, només la parlen alguns avis…Per això, algunes famílies volen que els seus petits aprenguin el català per reprendre una cultura i unes tradicions que es van deixar enrere. A més, troben que saber el català pot tenir unes repercussions positives en el futur dels seus fills.
En quina situació es troba el català a la Catalunya Nord?
Hi ha moltes iniciatives, cursos, les escoles la Bressola, Arrels,.. Però creiem que no és suficient. Caldria que el català fos present en alguna mesura a totes les escoles. És necessari que les noves generacions coneguin la llengua i les tradicions.
És aquest, doncs l'objectiu de l'escola Jordi Pere Cerdà?
Som una escola catalana, oberta al món i pluralista que pretén esborrar els límits marcats territorialment d’una comarca partida. Pretenem que la Joan Pere Cerdà sigui una escola privada amb contracte d’associació amb l’estat francès. El contracte però, no podem aconseguir-lo fins passats els 5 primers anys. És per això que durant els primers anys necessitem més ajuts econòmics.
Al projecte de micromecenatge demaneu un mínim de 5000 euros, però considereu que uns 7000 seria una xifra òptima.
Tenim un pressupost que realitzem anualment on es comptabilitzen les despeses, les entrades de quotes de les famílies, els ajuts públics… I aquest any ens falta aquesta quantitat per acabar el curs sense pèrdues. Cal tenir en compte que les despeses d’escola són mínimes perquè no tenim diners per gastar, així que eduquem aprofitant molt bé els recursos, amb uns salaris molt ajustats i vigilant totes les despeses. Sabem que és l’única manera de tirar endavant aquest projecte amb la situació econòmica actual… Amb les diners que obtinguem, ampliarem l'escola. L’any que ve necessitarem tirar alguna paret per poder acollir més alumnes i comprar material escolar. També ens caldran diners per poder organitzar un servei de permanències que podrien fer les mestres.
El projecte de micromecenatge ja és un repte de per sí, però fer funcionar una escola amb aquest perfil a la Catalunya Nord, n'és un de més gran i tot…
Volem donar continuïtat a l’escola catalana que es va tancar. Ensenyem el català en immersió lingüística: les tutores d’aula i la mainadera són els referents de la llengua catalana, i també tenim una mestra especialista en francès que és el referent francès. Acollim alumnes catalanoparlants i francòfons; els alumnes catalanoparlants són claus per a què el català s’assoleixi molt més ràpidament. També aprofitem els recursos que l’entorn ens ofereix: fem activitats, sortides, anem a comprar en català! Els alumnes veuen que el català existeix més enllà de l’escola i es converteix en funcional i molt més divertit.
Ensenyeu català i francès perquè acolliu alumnes d'ambdós costats de la frontera?
El centre utilitza el català com a llengua vehicular i cultura pròpia, i treballa també la llengua francesa per tal que els alumnes acabin l’escolarització amb un domini oral i escrit de totes dues llengües Però, també s’estudia l’anglès i es fa una introducció del castellà a l’últim cicle de primària.
Com és la vostra relació amb el govern francès?
Rebem una subvenció del Consell Régional del Languédoc-Roussillon i del Consell Géneral des Pyrenées Orientales. Els moments actuals són difícils econòmicament i ja ens han dit que no ens poden ajudar més. Les subvencions arriben tard i els ajuts que rebem no són suficients. Hem de retallar i organitzar-nos molt bé per poder completar el curs.
Rebeu suport per part de la Generalitat o d'alguna altra institució catalana?
La casa de la Generalitat de Perpinyà ens van ajudar a demanar un ajut per tractar-se d’un projecte transfronterer. Tot i així, els ajuts de la Generalitat no sabem quan podran arribar.
La vostra lluita per donar a conèixer la llengua catalana a la Catalunya Nord és persistent…
Perquè hi creiem i sobretot perquè ens agrada. Pensem que la unificació amb la Catalunya Nord ha de començar més fermament a les fronteres i, quina millor manera hi ha de fer-ho que amb un grup de famílies disposades i mestres motivades que estimen la seva feina? Vivim aquesta escola, ens enganxa! Considerem que és un projecte molt bonic, unifiquem els dos costats d’una comarca dividida, és un projecte d’escola diferent, on el paper de les famílies és molt important. Les mestres passem tot el dia amb els nens: dinem amb ells, els servim el dinar… És una continuïtat de la vida familiar. Demana molta dedicació i energia, però ens compensa enormement! No podíem deixar morir la Bressola de Càldegues i no lluitar per continuar un projecte com aquest. No sabem si podrem continuar, però ho hem intentat i sabem que és el que havíem de fer.
Com es viu a la Catalunya Nord el clam sobiranista que part del poble català expressa des de fa ja mesos?
Ens encoratja i dóna sentit al que fem.
@TxellParera
