Única alternativa: vaga general indefinida

     
            Aquesta sembla que és l’única alternativa possible a la crisi. Aquesta crisi que els treballadors i les treballadores no hem provocat, però que les persones que ostenten el poder ens volen encolomar. No tan sols ens la volen encolomar, sinó que ens la volen fer pagar. No tan sols ens la volen fer pagar, sinó que volen continuar dins el mateix model econòmic neoliberal que no pot produir més que crisis, una rere l’altra. És per això que Teresa Forcades ens explica que l’única alternativa possible és sortir del model capitalista, i per fer que els poders fàctics i els poders polítics existents vulguin canviar aquest model tan simple i tan còmode per a ells, ja que ells s’enriqueixen a costa de crear bombolles: immobiliàries, financeres, empresarials, multinacionals, etc., que quan els fallen sempre fan pagar a la classe treballadora, no queda més remei que fer-ne una de ben grossa. Per obligar a fer un canvi de model, l’única manera possible és la vaga general indefinida.
 
            Això ho explica Teresa Forcades, que va néixer a Barcelona l’any 1966, llicenciada en medicina i teologia, i doctora en salut pública, és monja benedictina en el monestir de Sant Benet i s’ha convertit en una persona molt popular arran dels vídeos en els quals va criticar la indústria farmacèutica i la psicosi provocada pel grip A, per a afavorir les campanyes de vacunació. És un referent de la lluita perquè les dones siguin més ben considerades per l’església i manté una crítica continuada contra l’abús de la medicació de la societat.
 
            Doncs, aquesta és una persona que a mi, personalment, m’impressiona sentir-la parlar, encara que tinguem una divergència en qüestió de creences, però crec que també serà interessant que altres persones coneguin el seu pensament. També aprofitaré per recordar a algunes persones que em llegeixen per a criticar-me, que hi tenen tot el dret, sempre que no s’amaguin rere l’anonimat i m’acusin erròniament del que no som. Som una persona molt relativista, estic segur de molt poques coses, conec quins són els meus drets, però dubt de quasi tot i pens que poques són les persones que tenen la veritat. Per tant, jo no pens saber-ho tot, i parl majoritàriament dels dos temes que més conec, que són la sociolingüística i l’educació. A la resta de temes hi vaig fent la meva aportació sense cap tipus de dogmatisme, sinó que ho faig amb molt de relativisme. Així que una vegada aclarit aquest punt, i després d’haver fet aquesta digressió, torn al tema que ens ocupa.
 
            És la vaga general indefinida l’única sortida vàlida contra la crisi? Sembla ser que sí. Ho diu molt clarament Teresa Forcades i la podeu escoltar a http://www.vilaweb.cat/noticia/4020579/20120615/teresa-forcades-contundent-vaga-general-vaga-general-indefinida.html. Aquest és un dels vídeos que vos enriquiran mentalment i que només suposa una dedicació de 47 minuts, multiplicats per les vegades que vulgueu repetir-la. Paga la pena fer-ho. M’ha fet meditar sobre la situació actual. És aquesta situació que ens té totalment angoixats. Tothom està disposat a fer alguna cosa per a aturar les retallades: al sou, al treball, a l’educació, a la sanitat, a la cultura, etc., però a l’hora de decidir fer vaga, molta gent fa anques enrere. És més còmode criticar els sindicats i donar-los la culpa si no se`n fan, que estar disposat personalment a fer-les i patir més retallades. És més còmode que les facin els altres i que ens solucionin els nostres problemes.
 
            Per què deu passar això? Hi he reflexionat bastant, des de la comoditat que suposa ser una persona jubilada, i he trobat unes quantes respostes. Les persones treballadores que havien accedit a la classe mitjana, havien aconseguit un nivell de vida raonable que els permetia tenir un habitatge digne, una bona alimentació, vestir-se segons la temporada i anar de vacances a qualsevol part del món. Les primeres retallades han fet que algun bé d’aquests que es podia gaudir trontollàs, que ja haguéssim de mirar on anàvem de vacances, o que haguéssim de comprar més d’una marca blanca, o que notàssim el moment d’haver de pagar la hipoteca. Aquestes persones, quan eren convocades a assemblea a la seva feina estaven disposades a acceptar qualsevol decisió menys la disminució del seu ja reduït sou, i això és el que passa quan es fa una vaga, que fa minvar  el sou.
 
            Doncs, Teresa Forcades, amb els seus hàbits de monja, ens explica que no existeix altra solució, que la vaga general indefinida, la paralització del país, de la nació, de l’Estat. L’única manera de canviar la reforma laboral aprovada pel Govern de l’Estat espanyol és paralitzar-lo amb una vaga general indefinida. Aquest Govern no aguantaria massa més d’una setmana sense negociar, rectificar i canviar la reforma. Com a màxim la vaga general indefinida podria durar un mes. Tothom ha de ser capaç de resistir sense cobrar durant un mes. Si això no es fa, les retallades continuaran, perquè els poderosos volen viure cada dia millor, no volen pagar la crisi i volen que la paguem nosaltres. És qüestió de posar-se a reflexionar de bon de veres. És qüestió de fer una passa endavant i d’explicar què estam disposats a oferir a la societat, quina serà la nostra aportació de responsabilitat i saber que un sindicat assembleari som tots, com a mínim tots els afiliats, fins i tot els que no ho són poden participar en les decisions, que després s’han de saber acceptar democràticament, igualment que s’ha de saber acceptar la part de responsabilitat que hem tingut amb les decisions preses. Ens va bé així o volem canviar el món? La monja ens assenyala el camí.